La inflació general va confirmar la caiguda que va apuntar l’indicador avançat per al mes de maig i es va situar en el 3,2% interanual (4,1% a l’abril), el nivell més baix des de mitjan 2021. Aquesta moderació va venir donada per una caiguda generalitzada als principals components de l’IPC. Així, la inflació nucli (que exclou tots els aliments i l’energia) es va situar en el 4,3% interanual, 0,3 p. p. per sota del registre de l’abril, gràcies a una forta moderació a la taxa d’inflació de béns industrials. Per la seva banda, la inflació d’aliments, begudes i tabac es va continuar moderant fins a l’11,6%, 0,8 p. p. per sota d’abril, i mostrant un avanç intermensual per sota de la mitjana històrica per a un mes de maig. Finalment, el component de preus de l’energia va aprofundir en la caiguda interanual, situant-se en el –19,6% (–15,6% a l’abril). Pel que fa al nostre escenari de previsions, aquestes xifres s’han situat per sota del rang esperat (vegeu la Nota Breve).

L’autoritat monetària ha retallat en 0,1 p. p. el creixement previst per a la zona de l’euro el 2023 i el 2024, fins al 0,9% i l’1,5%, respectivament. Aquestes estimacions, però, cal prendre-les amb certa prudència, ja que es van fer abans de la revisió de l’estadística del PIB, per la qual cosa incorporen un creixement en el 1T 2023 del 0,1% intertrimestral i no del –0,1% resultant després de la revisió de les dades. Més enllà d’aquests matisos, el BCE es mostra força confiat amb la marxa de l’economia en el segon semestre, a mesura que se segueixin normalitzant les cadenes d’oferta globals i es recuperi la renda real, gràcies al bon moment del mercat de treball en un context de moderació gradual de la inflació. Tot i això, reconeix que l’enduriment de la política monetària i la normalització de la política fiscal afectaran negativament el creixement. Pel que fa a la inflació general, eleva només en 0,1 p. p. la seva previsió el 2023 i el 2024, fins al 5,4% i el 3,0%, respectivament; mentre que reconeix una persistència més gran per a la inflació subjacent (exclosos aliments i energia), elevant en 0,5 p. p. la seva estimació per al 2023 i el 2024, fins al 5,1% i el 3,0%, respectivament. En qualsevol cas, el BCE reconeix que la incertesa que envolta els seus escenaris continua sent molt elevada.

A la reunió del juny, la Reserva Federal no va modificar els tipus d’interès, després de 10 reunions consecutives pujant-los. Així, va mantenir l’interval objectiu en el rang 5,00%-5,25% i va explicar que pausant la pujada de tipus d’interès podrien valorar millor com l’economia absorbeix l’agressiu enduriment monetari fins ara. Tot i això, malgrat que en el comunicat no hi ha una referència explícita sobre quina direcció prendran els tipus d’interès en el futur, el dot plot (gràfic amb previsions dels tipus oficials) publicat i les declaracions posteriors del president Jerome Powell mostren que gairebé tots els membres del FOMC són partidaris de fer més pujades de tipus en el que resta d’any (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, a Europa, el BCE sí que va pujar els tipus d’interès a 25 p. b. (tal com s’esperava) i va situar el depo i el refi en el 3,50% i 4,00%, respectivament. A més, esperonat per la inèrcia en les pressions inflacionistes subjacents (el nou quadre macroeconòmic projecta una desacceleració una mica més lenta de la inflació nucli a tot l’horitzó 2023-2025), el BCE va apuntar a un nou increment dels tipus al juliol («molt probable», va dir la mateixa Lagarde, si «no hi ha un canvi material en les perspectives macroeconòmiques»), tot i que formalment el BCE no es va comprometre i, de fet, va reiterar l’estratègia d’anar «reunió a reunió» i «segons l’evolució de les dades» (vegeu la Nota Breve).

Els inversors digereixen amb alts i baixos els anuncis dels bancs centrals. Al costat del BCE i la Fed, els dos principals bancs centrals a l’Àsia, el Banc del Japó i el Banc Popular de la Xina, també van mantenir reunions de política monetària durant la setmana. En el primer, es va confirmar l’estratègia de mantenir el biaix acomodatici en la política monetària, tant en els tipus oficials (–0,1%) com en la política de control de la corba sobirana. En el segon, es va anunciar una retallada de 10 p. b. en els tipus oficials, la primera reducció des de l’agost del 2022. Als mercats financers, els diferents anuncis de política monetària, juntament amb la sorpresa positiva en les dades d’inflació dels EUA, es van reflectir en moviments d’anada i tornada en els principals actius de riscos, sota un patró de «més a menys» al llarg de la setmana. Així, els senyals d’una estratègia de «tipus més alts per més temps» a les reunions tant del BCE com de la Fed es van transmetre en una revisió a l’alça en els implícits als mercats monetaris: als EUA, se n’espera una última pujada de 25 p. b. i ja no descompten baixades enguany; a la zona de l’euro, es cotitza un tipus terminal (depo) proper al 3,9%, mentre que l’euríbor a 12 mesos va tancar la setmana cotitzant al voltant del 4,0% per primera vegada des de l’agost del 2008. En aquest context, els tipus sobirans van pujar (avanç més notable a la part curta de la corba), l’euro es va apreciar respecte al dòlar i els índexs borsaris van tancar amb avanços generalitzats. Pel que fa a les matèries primeres, el preu del petroli (Brent) també va zigzaguejar per tancar pràcticament pla en la setmana, mentre que, en contrast, el preu del gas natural a Europa (TTF holandès) va arribar a superar els 40 €/MWh, el màxim nivell en els darrers dos mesos, influït per una demanda més gran associada a l’augment de les temperatures i per disrupcions d’oferta a Noruega.