El preu de l’habitatge a Espanya manté la tònica de desacceleració a començament d’any. Segons dades de transaccions, el preu de l’habitatge va créixer un 3,5% interanual en el 1T 2023 (5,5% en el 4T 2022). En termes intertrimestrals, el preu va augmentar un 0,6%, després de caure un 0,8% en el trimestre anterior. Per segments d’habitatge, el d’obra nova va mantenir ritmes de creixement superiors al de segona mà (6,0% i 3,0% interanual, respectivament). Amb vista als propers trimestres, preveiem que el preu de l’habitatge mantindrà una trajectòria de desacceleració, en un context de pujades en els tipus d’interès i de refredament en la demanda.

El Consell de Ministres aprova l’Addenda del Pla de Recuperació espanyol, per ser enviat a la Comissió Europea aquest juny i poder accedir al desemborsament de 84.000 milions en préstecs els propers anys. Els préstecs tindran un venciment a llarg termini (30 anys), 10 anys de carència en el reemborsament del principal, mentre que els pagaments d’interessos estaran lligats al cost mitjà de finançament de la Comissió Europea. El desemborsament dels préstecs es realitzarà per trams en funció del compliment de les noves fites i objectius incorporats a l’Addenda. Destaquen 20.000 milions en préstecs per a inversions sostenibles de les comunitats autònomes en col·laboració amb el BEI, 17.980 milions per complementar els PERTE, 15.500 milions per a una línia ICO verda i 7.000 milions per a una línia ICO de suport a empreses i emprenedors, línies que es gestionaran juntament amb les entitats financeres. Així mateix, l’Addenda detalla que els 10.300 milions addicionals en transferències serviran per reforçar els PERTE i que es podran ampliar els ajuts del Kit Digital a empreses amb més de 50 empleats.

La zona de l’euro entra en recessió tècnica en el 1T, tot i que amb matisos. Les dades revisades del PIB mostren que la zona de l’euro va registrar una caiguda del 0,1% intertrimestral en el 1T 2023, el mateix registre que en el trimestre anterior i davant del creixement del 0,1% reportat inicialment. Per components, destaquen en negatiu el consum privat (–0,3% vs. –1,0% del 4T 2022) i, sobretot, el públic (–1,6% vs. 0,8%), mentre que per al costat positiu destaca la resistència de la inversió en capital fix (0,6% vs. –3,5%) i la nova aportació al creixement de la demanda externa (0,6 p. p. vs. 1,1 p. p.). Després de la revisió de la dada, la zona de l’euro entra en la definició de recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb caigudes intertrimestrals en el PIB), si bé és important assenyalar que les dades estan afectades per la forta revisió a la baixa en el creixement d’Irlanda (–4,6% en el 1T vs. –2,7% preliminar). De fet, si s’exclou Irlanda, la zona de l’euro va créixer un 0,1% en el 1T, malgrat la substancial revisió a la baixa de les dades d’Alemanya (–0,3% vs. 0,0% preliminar). És força factible que en el 2T vegem un repunt en l’activitat de la zona de l’euro induït, en gran mesura, per un probable «efecte rebot» a Irlanda, tal com ja va succeir en el passat. Tot i que els indicadors d’activitat de l’abril mostren un escenari de feblesa relativa a la zona de l’euro: les vendes detallistes es van estancar, després de dos mesos de caigudes, mentre que la producció industrial prolonga la seva debilitat.

Senyals de desacceleració en l’economia dels EUA. L’enquesta de l’ISM per al sector serveis es va situar al maig en els 50,3 punts (51,9 en el mes anterior), un nivell marginalment per sobre del llindar que delimita la zona expansiva de la contractiva (50 punts) i que confirma els signes de desacceleració de l’economia dels EUA. Segons l’obertura per components, el subcomponent de noves comandes va baixar des dels 56,1 punts fins als 52,9, apuntant al refredament de la demanda, i el subcomponent de preus dels subministraments va caure més de 3 punts fins al 56,2. En una línia similar, les noves sol·licituds per a ajudes per desocupació van augmentar la setmana passada en 28.000 fins a les 261.000, el nivell més elevat des de l’octubre del 2021. De l’informe d’ocupació del mes de maig, es van desprendre senyals mixtos: mentre que l’enquesta a llars va mostrar un augment de 3 dècimes de la taxa d’atur fins al 3,7%, l’enquesta d’establiments va registrar una creació de 338.000 llocs de treball, una diferència possiblement explicada per la caiguda dels treballadors per compte propi, no inclosos en la segona enquesta.

Les dades de sector exterior i inflació donen més pistes sobre el moment de recuperació de la Xina. Així, les exportacions de béns xinesos van sorprendre en negatiu en registrar una caiguda del 7,5% interanual al maig (enfront del +8,5% del mes anterior), corroborant els signes de refredament de la demanda global. Per la seva banda, les importacions van recular menys del que s’esperava (–4,5% al maig vs. –7,9% a l’abril) de la mà d’una recuperació en les compres externes d’energia, cosa que, alhora, reflecteix la normalització del sector transport després de la pandèmia. D’altra banda, la inflació general (IPC) es va mantenir en cotes molt moderades al maig (0,2% interanual vs. 0,1% a l’abril), mentre que la subjacent es va moderar del 0,7% al 0,6% de la mà dels serveis. Els preus de producció van aprofundir la caiguda del –3,7% interanual al –4,6%, empesos per un entorn de debilitat de la demanda global.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.