La bona dada de creixement en el 1T 2023 que es va publicar el mes passat (el 0,5% intertrimestral) va apaivagar els temors a una recessió a curt termini, i les dades que s’han publicat en els últims mesos han estat, en general, millors del que s’esperava. També dona suport a la millora de les perspectives econòmiques la ràpida moderació dels preus de l’energia que s’ha produït en els últims mesos. No obstant això, i considerant que un creixement del 2% en un context amb tants reptes com l’actual és certament positiu, és important destacar que una gran part d’aquest creixement prové del bon funcionament del sector exterior. La demanda interna, en canvi, es mostra feble, afectada per l’impacte de la inflació elevada i per l’augment dels tipus d’interès (vegeu el Focus «Nou escenari econòmic: milloren les perspectives econòmiques per a Espanya», en aquest mateix informe, per a més informació so­­bre el canvi en les previsions macroeconòmiques).

En positiu, el PMI per al sector serveis es va situar al maig en els 56,7 punts, àmpliament per damunt del nivell a partir del qual se solen observar taxes de creixement positives (50 punts), tot i que en una cota inferior a la dels dos mesos anteriors. Els indicadors relacionats amb el consum ofereixen senyals mixtos. D’una banda, l’índex de comerç al detall en termes reals va créixer el 0,9% intermensual a l’abril, i, si excloem les estacions de servei del còmput, el creixement assoleix el 4,1% intermensual. En canvi, segons l’indicador CaixaBank de consum, l’activitat de les targetes espanyoles es va refredar a l’abril en relació amb els mesos anteriors i va créixer el 4,1% interanual (el 9,9% al març). Aquesta feblesa ha tingut continuïtat en les dades disponibles fins a la primera meitat de maig. Al seu torn, el sector industrial ha mantingut una tònica de feblesa. Al maig, el PMI del sector manufacturer va cedir 0,6 punts i es va situar en els 48,4 punts, dins la zona que denota contracció (els registres inferiors a 50 punts). En conjunt, el quadre d’indicadors suggereix que l’economia continua creixent, però a un ritme més moderat que en el trimestre anterior.

No obstant això, s’observa una lleugera moderació en el ritme de creació d’ocupació. Així, l’afiliació va augmentar en 200.411 persones al maig, lleugerament per sota de la mitjana en un mes de maig (214.000, de mitjana, en el període 2014-2019), i la taxa interanual es va moderar 1 dècima, fins al 2,9%. Corregint per l’estacionalitat, l’ocupació va augmentar en el mes en 47.883 afiliats, després de créixer en més de 100.000 en els dos mesos anteriors. Per la seva banda, l’atur va baixar en 49.260 persones, fins a les 2.739.110 persones, un descens inferior a l’habitual en un mes de maig (–105.000, de mitjana, en el període 2014-2019).

La inflació general va recular de forma notable al maig i es va situar en el 3,2% interanual (el 4,1% a l’abril), segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. La desacceleració en els preus no va venir dominada per efectes base, tal com va succeir en els dos mesos anteriors, de manera que el senyal que transmet aquesta moderació és clara i, en aquest cas, positiva. Sense disposar del desglossament, l’INE va apuntar que la contenció de la inflació va ser deguda, principalment, a una caiguda apreciable dels preus dels carburants i a una menor inflació en els aliments. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments no elaborats) també va anotar una caiguda significativa, ja que es va situar en el 6,1% (el 6,6% a l’abril), gràcies a una evolució continguda de l’IPC subjacent en termes intermensuals, que confirma el senyal de suavització en les tensions de preus.

El valor de taxació de l’habitatge lliure va créixer el 2,2% intertrimestral en el 1T 2023, en relació amb el 0,5% del 4T 2022, tot i que, en termes interanuals, va continuar reduint el seu ritme d’avanç (el 3,1% interanual, en relació amb el 3,3% del trimestre anterior). En la mateixa tònica, l’índex del preu de l’habitatge basat en vendes repetides del Col·legi de Registradors també va anotar un avanç significatiu en el 1T 2023 (l’1,3% intertrimestral, el 5,4% interanual). Per la seva banda, la demanda d’habitatge es va refredant. Al març, el nombre de compravendes va recular el 5,7% interanual. No obstant això, és necessari matisar que la moderació parteix d’un nivell d’activitat molt elevat. Malgrat la caiguda interanual, les compravendes se situen encara el 30,4% per damunt del nivell del març del 2019 (prepandèmia). Malgrat el repunt presenciat en el 1T 2023, preveiem que el preu de l’habitatge mostrarà una senda de desacceleració en els propers trimestres, en un context de moderació de la demanda arran de l’augment dels tipus d’interès.

El dèficit de la balança comercial de béns es va situar en el 1T en 6.578 milions d’euros, 2,3 vegades menys que un any enrere (–15.416 milions) i lleugerament per sota de la mitjana dels primers trimestres entre els anys 2014 i 2019 (–6.760 milions). Aquest resultat va ser fruit tant del menor dèficit energètic com de la notable millora del saldo de béns no energètics. Així, en el 1T, el dèficit energètic es va reduir fins als 8.218 milions, en relació amb un dèficit d’11.052 milions en el mateix període del 2022, gràcies a les menors importacions en volum (el –9,7%), en un context de descens dels preus (el –1,1%). Per la seva banda, la balança de béns no energètics va anotar un superàvit de 1.639 milions d’euros, el millor registre en un 1T des del 2014 (dèficit de 4.364 milions en el mateix període del 2022), gràcies al major dinamisme de les exportacions (el 15,1% vs. el 7,3% de les importacions).