La inflació general va baixar notablement al maig i es va situar en el 3,2% interanual (4,1% a l’abril), segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. La desacceleració en els preus no va venir dominada per efectes base, tal com va passar en els dos mesos anteriors, per la qual cosa el senyal que transmet aquesta moderació de la inflació és clar i, en aquest cas, positiu. A falta de conèixer-ne el desglossament, l’INE va apuntar que la contenció de la inflació general va ser deguda, principalment, a una apreciable caiguda dels preus dels carburants i una menor inflació en aliments. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) també va anotar una caiguda significativa, en situar-se en el 6,1% (6,6% a l’abril), gràcies a una evolució continguda de l’IPC subjacent en termes intermensuals, que reafirma el senyal de suavització a les tensions de preus. En conjunt, les dades d’inflació general i subjacent s’han situat per sota del rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

Així, l’índex de sentiment econòmic (ISE) de la zona de l’euro va decebre en caure al maig 2,5 punts, fins al 96,5, allunyant-se del llindar de 100 que apunta a creixements positius. Per sectors, la confiança en manufactures va continuar caient i es va situar en mínims des de finals del 2020, cosa que és consistent amb els senyals de debilitat en altres enquestes. Per la seva banda, la confiança en serveis va caure al maig, després d’haver-se mantingut relativament estable des de començament d’any, i poden ser senyals incipients que el sector, tot i que clarament en fase expansiva, podria estar perdent força a meitat del 2T. Alhora, l’enquesta ISE va revelar que les expectatives de preus dels agents van continuar baixant al maig, donant confiança al fet que les pressions inflacionistes podrien continuar moderant-se en els propers mesos. En aquest sentit, la inflació general de la zona de l’euro va retrocedir al maig en 0,9 p. p., fins al 6,1% interanual (mínim des del febrer del 2022), alhora que la inflació nucli (sense energia ni aliments) va cedir en 0,3 p. p., fins al 5,3% (vegeu la Nota Breve).

Senyals mixtos en l’economia dels EUA mentre el Congrés dona llum verd a l’acord de sostre de deute. Així, el nombre de vacants d’ocupació, que portava tres mesos de caiguda consecutiva, va augmentar en més de 350.000 fins als 10,1 milions a l’abril, sorprenent a l’alça davant les expectatives del consens. En una línia similar, segons les dades de l’enquesta ADP, la creació d’ocupació al sector privat es va desaccelerar menys del previst, i al maig es van crear 278.000 llocs de treball, davant dels 291.000 del mes anterior. D’altra banda, l’enquesta de l’ISM per a la indústria manufacturera va mostrar una nova reculada al sector, fins als 46,9 punts al maig des dels 47,1 punts a l’abril. L’enquesta va destacar que el component de preus pagats va caure des dels 53,2 punts als 44,2, cosa que evidencia una vegada més que les pressions desinflacionistes estan guanyant força als EUA. Aquests dubtes sobre el creixement econòmic, la desacceleració del mercat laboral i el menor avanç de la inflació van ser elements recollits al Beige Book publicat per la Reserva Federal. Finalment, en l’àmbit polític, durant el cap de setmana anterior, Joe Biden i Kevin McCarthy van assolir un acord per suspendre el sostre de deute fins a l’1 de gener del 2025 a canvi de limitar l’augment de la despesa federal discrecional. Dimecres i dijous, respectivament, la Cambra dels Representants (314 vots a favor vs. 117 vots en contra) i el Senat (63 vs. 36) van ratificar aquest acord.

La recuperació xinesa dona senyals de moderació, tot i que amb matisos. El PMI oficial compost de maig va arribar als 52,9 punts (vs. el 54,5 anterior), de la mà d’una desacceleració marcada dels serveis (del 55,1 al 53,8) i la construcció (del 63,9 al 58,2), donant senyals del fet que l’impuls inicial d’aquests sectors en la recuperació de l’economia del gegant asiàtic, després de l’abandonament de la política COVID zero, s’està moderant. D’altra banda, el PMI manufacturer oficial es va endinsar en terreny restrictiu (és a dir, per sota del llindar dels 50 punts), ubicant-se en els 48,8 punts al maig (des dels 49,2 punts a l’abril). Això contrasta amb allò observat al PMI Caixin manufacturer, que va registrar una inesperada pujada, dels 49,5 als 50,9 punts, donant senyals de dinamisme entre empreses més petites i exposades al comerç exterior. En conjunt, la divergència dels dos índexs i la informació en els subcomponents de l’enquesta apunta a un entorn d’endarreriment persistent de la indústria xinesa.

Les negociacions sobre el sostre de deute als EUA es van mantenir com el focus principal dels inversors al llarg de la setmana, donant lloc a moviments d’anada i tornada en la cotització dels principals actius de risc. L’aprovació de l’acord a les Cambres del Congrés dimecres i dijous, sumat als senyals de moderació en les pressions inflacionistes i el to feble en alguns indicadors de sentiment econòmic, es van transmetre en un descens generalitzat en la rendibilitat del deute sobirà, amb caigudes entre els 20 i 30 p. b. en els bons a 10 anys, tant als EUA com a Europa. En aquesta línia, els inversors van ajustar lleugerament a la baixa les seves expectatives sobre l’evolució dels tipus oficials: per a la zona de l’euro, els implícits als mercats monetaris tancaven la setmana cotitzant un tipus terminal entre el 3,50% i el 3,75% al setembre, mentre que als EUA ja no s’espera que la Fed pugi els tipus oficials en la seva propera reunió del juny. Per la seva banda, el dòlar es va depreciar lleugerament davant de les principals divises en tant que les borses internacionals van registrar resultats mixtos, amb lleugers avanços en la tecnologia però caigudes en el sector bancari i en l’energia. Els preus de les matèries primeres també van cedir terreny; el preu del barril Brent va arribar a cotitzar prop dels 70 dòlars en espera de la reunió de l’OPEP+ a començaments de juny.

El BCE encara té una mica de camí per recórrer. A principis de maig, el BCE va reajustar la seva estratègia en incrementar els tipus en 25 p. b., un ritme clarament inferior que els 50 p. b. i 75 p. b. que sostenia des de fa gairebé un any. Tot i això, com ressalta la publicació recent de les actes de la reunió del maig, aquest canvi encara no implica la fi de les pujades de tipus. I és que les actes recullen una discussió entre els membres del BCE en què explícitament es conclou que no cal interpretar la decisió del maig com un senyal que el BCE pausarà l’enduriment monetari. En aquest sentit, en les últimes setmanes, les declaracions de diferents governadors (com Joachim Nagel, del Bundesbank, o Villeroy de Galhau, de Banque de France) apunten a més pujades al llarg de l’estiu, si bé amb una cautela més elevada que la que ja van reflectir els +25 p. b. del maig.