Segons les dades de l’enquesta trimestral de sentiment empresarial elaborada per la Comissió Europea,¹⁴ la proporció d’empreses que van reportar escassetat de materials o d’equipament es va situar en el 22,0% en la segona meitat del 2021 i en el 26,4% el 2022. En els dos casos, es tracta de registres molt superiors a la mitjana històrica (del 5,3% entre el 1995 i el 2019). Així, doncs, sense cap mena de dubte, la indústria manufacturera es va veure clarament afectada per les disrupcions en la cadena global de subministraments, tot i que les primeres dades del 2023 suggereixen que els problemes de proveïment s’estan alleujant.

Entre les branques que van experimentar una escassetat relativament important de subministraments el 2022 (vegeu la taula de la pàgina següent), destaquen la fabricació de paper, de productes metàl·lics, de productes informàtics, d’equipament elèctric i, sobretot, de vehicles de motor, pel retard en l’enviament de peces metàl·liques i per l’escassetat de microxips o de semiconductors, de vital importància per a la fabricació dels nous models, la producció dels quals és relativament inelàstica. Es tracta de productes de contingut tecnològic baix/mig baix (paper, productes metàl·lics) i alt/mig alt (productes informàtics, material i equipament elèctric, vehicles de motor).

Per analitzar la magnitud de l’impacte dels colls d’ampolla sobre la indústria espanyola, recorrem a les dades de volum d’importacions registrades a Duanes i desagregades per branques d’activitat de la indústria manufacturera. D’aquesta manera, podem analitzar en quina mesura els cinc sectors que hem identificat com especialment afectats van reduir el volum de compres a l’exterior, presumiblement arran de les disrupcions en la cadena global de subministraments.

El gràfic que es reprodueix a la pàgina següent resumeix com s’han comportat les importacions en aquestes branques des del 2019. En primer lloc, destaca el comportament de les importacions de la indústria informàtica, que van créixer de manera significativa el 2020 (el +20% anual), gràcies a la demanda generada pel gran avanç de la digitalització, forçat per la pandèmia en molts sectors productius (adaptació a l’e-commerce i als sistemes de teletreball). No obstant això, el 2022, durant l’anomenada «crisi dels microxips», es van patir els efectes més visibles de les disrupcions al mercat de semiconductors, de manera que la indústria informàtica va passar a ser un dels sectors més afectats pels colls d’ampolla i les seves importacions van arribar a caure al voltant del 50% en relació amb el 2019.

També destaca el comportament de l’automoció, que és la branca que va reportar més problemes de falta de subministraments, a causa, en bona part, de l’escassetat de semiconductors. Així, la caiguda de les importacions del sector automobilístic el 2022 també va ser considerable i es va situar el 21% per sota del nivell del 2019. En particular, els components i les peces de vehicles van ser els productes que més van patir l’impacte dels colls d’ampolla el 2022, i la seva importació, clau per al correcte funcionament de les fàbriques a Espanya, va arribar a caure el 24% en relació amb el 2019. A més a més, les importacions de vehicles acabats també van quedar molt afectades i van registrar una caiguda del 20% en relació amb el 2019, tot i que van millorar relativament la seva posició de l’any anterior (el 2021, les importacions van caure el 32% en relació amb el 2019).

Finalment, les importacions de la indústria de fabricació de productes metàl·lics també van patir els efectes dels colls d’ampolla. En aquest cas, el 2022, la caiguda del 8,5% es va associar directament a la guerra a Ucraïna i a les sancions comercials a Rússia, un dels principals productors de minerals metàl·lics del món. Pel que fa a la resta de branques exposades, malgrat l’elevada proporció d’empreses que van reportar problemes de desproveïment, no s’observen caigudes del volum d’importacions.

Com ja hem apuntat a l’inici, una bona part de les disrupcions en la cadena global de subministraments es va originar per la pandèmia i, molt especialment, per la manera que va tenir la Xina d’afrontar-la. La seva política de COVID zero, implementada fins al començament del 2023, va comportar llargs confinaments de la població i limitacions de la mobilitat a les grans ciutats, amb les consegüents dificultats als serveis de transport i als centres de producció. A causa de l’enorme exposició de la indústria internacional al mercat xinès i dels problemes i de les tensions comercials que ha implicat en els últims anys,¹⁵ s’ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la necessitat de relocalitzar els processos productius i de diversificar els proveïdors per diversificar també els riscos de proveïment de la indústria.

Malgrat que es tracti d’una estratègia lògica en termes teòrics, l’anàlisi de la tendència més recent del sector suggereix que aquest canvi en el mix de proveïdors no s’està donant, sinó tot el contrari. Si centrem la nostra anàlisi en les importacions de components electrònics del conjunt de la UE, on els colls d’ampolla han estat molt intensos, observem una enorme concentració de les importacions de la Xina, que van continuar augmentant el 2022. Tal com s’observa al gràfic de la pàgina següent, del total d’importacions de components electrònics de la UE, el 85% va provenir de la Xina, la qual cosa representa un augment considerable si el comparem amb el pes del país asiàtic el 2019, que va ser del 66%. Aquesta major rellevància de la Xina s’ha donat a costa d’una pèrdua de quota de la resta de principals subministradors de la UE, tant en el cas dels occidentals (principalment, els EUA) com dels països emergents del sud-est asiàtic (especialment Vietnam, Malàisia i Tailàndia).

Tot i que aquesta major concentració de les importacions xineses podria ser un factor de risc si les disrupcions en la cadena global de subministraments continuessin sent elevades, la majoria dels indicadors que aproximen la intensitat dels colls d’ampolla mostren una remissió clara des del final del 2022. Per exemple, els índexs de costos dels contenidors, que recullen les cotitzacions i la gestió de les tarifes per a transitaris i transportistes per a la càrrega internacional i que representen un proxy de la facilitat per transportar mercaderies a nivell internacional, es troben, des del començament d’enguany en nivells similars als de 2019. També l’índex de pressions sobre les cadenes globals de subministraments que elabora mensualment la Reserva Federal de Nova York¹⁶ se situa per sota de 0 (és a dir, per sota de la seva mitjana a llarg termini) i, al març del 2023, es va col·locar en mínims des de l’agost del 2009.

En balanç, els colls d’ampolla han estat un problema significatiu per a algunes branques de la indústria manufacturera espanyola, amb un impacte especialment localitzat sobre la indústria de l’automòbil i sobre els fabricants de productes informàtics. Malgrat les enormes dificultats que han comportat per a aquestes indústries, la concentració de la Xina com a proveïdor de productes electrònics continua creixent, de manera que la nostra exposició continua sent notòria. No obstant això, els factors que han generat la disrupció en la cadena de subministraments s’estan alleujant, sobretot després de la reobertura al comerç de la Xina. De cara al 2023, esperem que la millora de les condicions es consolidi, de manera que la indústria manufacturera deixarà enrere un dels principals llastos dels dos últims anys i, per tant, rebrà una important palanca de creixement.