La indústria manufacturera ha patit de manera directa tots els factors exògens que han marcat l’escenari econòmic espanyol i europeu en els últims anys: l’impacte de la crisi de la COVID el 2020, els problemes de colls d’ampolla el 2021 i una gran part del 2022, la crisi energètica viscuda també l’any passat i, finalment, l’enduriment de les condicions financeres causat per l’augment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE).

En aquest context tan advers, el sector manufacturer va mantenir el 2022 un comportament similar al del 2021 i va evitar els escenaris més negatius d’enfonsament de l’activitat, però sense ser capaç de recuperar els nivells d’activitat previs a la pandèmia. El valor afegit brut (VAB) real va mostrar un funcionament relativament positiu i va créixer el 3,8% anual, tot i que es va mantenir encara el 4,3% per sota del nivell del 2019 i, en comparar-lo amb el creixement del PIB del conjunt de l’economia (el +5,5% anual), es revela com un avanç contingut. Per la seva banda, el mercat laboral sí que es va mostrar significativament dinàmic, amb un creixement del 3,1% anual (el major de la sèrie històrica del sector), i la xifra de negocis va repuntar amb força (el +22,3% anual), impulsada per la forta pujada dels preus industrials (el 19,8% anual) i pel creixement –una mica més contingut– de la producció (el 2,4% anual). El funcionament de les exportacions, amb una caiguda del 4,9% anual, va ser especialment negatiu, afectat pels colls d’ampolla (la indústria d’automoció, molt afectada, té un pes significatiu en les exportacions del sector).

Les xifres de l’inici d’enguany continuen apuntant al fet que la indústria manufacturera està navegant el complex entorn actual amb resiliència. El VAB real va accelerar el ritme de creixement en el primer trimestre de l’any, en aconseguir un creixement de l’1,2% intertrimestral, superior a l’observat en la segona meitat del 2022. L’índex de producció industrial per al primer trimestre de l’any també va accelerar el ritme de creixement, amb un avanç de l’1,9% interanual, la qual cosa millora lleugerament l’avanç de l’últim trimestre del 2022. En aquesta mateixa línia, el ritme de creació d’ocupació al sector també manté un to relativament positiu, amb un creixement interanual de l’1,5% a l’abril, tot i que es tracta de xifres més moderades que en la mitjana de l’any anterior. El que explica aquesta dinàmica és la gran heterogeneïtat entre les branques manufactureres, com es mostra de forma més detallada al següent apartat d’aquest mateix article. Les indústries més intensives en energia són les que encara mostren una evolució més feble, tot i que les caigudes dels preus energètics majoristes que s’observen des del desembre del 2022 suggereixen que l’activitat industrial guanyarà més solidesa en els propers trimestres.

Indicadors d’activitat i preus

Variació anual

La indústria manufacturera és un sector econòmic molt divers. Per aquest motiu, els factors que més han condicionat el funcionament de la indústria recentment (colls d’ampolla i preus de l’energia) han tingut un impacte molt desigual sobre les diferents branques industrials que la componen. Tot seguit analitzarem com han evolucionat els principals indicadors de conjuntura per als sectors industrials més afectats pels costos energètics i pels problemes de desproveïment. D’aquesta manera, podem avaluar com aquests factors estan afectant en l’actualitat el funcionament de la indústria i avançar les tendències que ens esperen en els propers trimestres.

En primer lloc, per identificar el grup de branques industrials més exposades a aquests dos factors, hem recorregut a l’enquesta trimestral de confiança empresarial de la Comissió Europea per al sector manufacturer, la qual, en un dels seus apartats, recull els elements que estan limitant l’activitat de les empreses, i a les taules input-output de l’INE, on és possible conèixer el pes de l’energia dins de l’estructura de costos de cada branca industrial.¹

Entre les branques més afectades pels colls d’ampolla, destaquen la indústria de l’automoció, la indústria paperera i la indústria de fabricació de productes informàtics, de material elèctric i de productes metàl·lics. En el cas de l’automoció, més de dues de cada tres empreses espanyoles van reportar problemes de desproveïment, i, en aquest sentit, és especialment notable la crisi de xips que va llastar al sector el 2022. Pel que fa a la indústria paperera, més del 43% de les empreses del sector també van reportar escassetat de material en l’enquesta. Entre les branques més intensives en consum energètic, i que, per tant, van patir més l’encariment de la factura energètica, destaquen la indústria auxiliar de la construcció (els costos energètics de la qual representen prop del 14% dels seus ingressos), la metal·lúrgia, la paperera, la química, la fustera i la de fabricació de productes plàstics.² Finalment, destaca una agrupació de branques industrials que no han estat especialment exposades a cap dels dos factors, com, per exemple, la indústria farmacèutica, la indústria tèxtil o la de l’alimentació.

Com es mostra als gràfics de la pàgina següent, en agregar els principals indicadors d’activitat i els preus per al conjunt de branques industrials més exposades als colls d’ampolla, observem que el seu nivell d’activitat va millorar de forma substancial des de la meitat de l’any passat. Així, la seva producció industrial del primer trimestre reflectia un increment del 7,8% interanual, la qual cosa representa ja un nivell de producció superior al del començament del 2021, abans de l’etapa més dura de les disrupcions en la cadena de subministraments. En aquesta mateixa línia, els ingressos d’aquestes indústries creixen a un ritme destacable (el +19,0% interanual), gràcies també a l’augment de preus que han escomès. Si cal esmentar un punt negatiu, aquest és el de la generació d’ocupació, que es manté estancada des de l’inici del 2021.

Si elaborem una agregació per a les branques industrials més exposades a l’encariment de l’energia, observem que, malgrat les caigudes dels preus energètics viscudes des del final de l’any passat, les indústries electrointensives continuen donant senyals de refredament de l’activitat. Així, la seva producció industrial va caure el 5,8% interanual en el primer trimestre de l’any. En aquest sentit, cal apuntar que els nivells de producció actuals d’aquestes branques se situen apreciablement per sota dels del 2021, la qual cosa evidencia l’impacte generat per l’alça dels costos energètics. Pel que fa als preus, s’observa una moderació en els últims mesos (el –3,9% entre el juny del 2022 i el febrer del 2023), tot i que l’alça acumulada des de l’inici del 2021 és d’una magnitud substancial (el +32%). Aquest increment de preus ha ajudat a defensar l’alça dels ingressos, malgrat que, atesos els descensos recents de producció, ja registren una caiguda del 4,5%.

En conclusió, el que observem és que, des de fa uns mesos, els colls d’ampolla han deixat de llastar les xifres d’activitat de la indústria, la qual cosa confirma que el sector industrial gaudeix de marge de creixement per al 2023. D’altra banda, l’impacte de l’alça dels costos energètics encara es fa notar. Malgrat les caigudes dels preus de l’energia dels mercats majoristes des del mes de desembre, el decalatge amb què aquests canvis es traslladen als compradors (per exemple, perquè tenen contractes anuals) està comportant que la indústria electrointensiva continuï afrontant increments de costos substancials. No obstant això, quan les caigudes de preus redueixin de manera definitiva els costos energètics de la indústria, el comportament de les branques industrials menys exposades al xoc energètic ens fa pensar que l’activitat de la indústria electrointensiva es recuperarà amb fortalesa.³

De cara al 2023, l’escenari continua subjecte a una enorme incertesa, però, tenint en compte que els factors que han obstaculitzat l’activitat industrial en els últims mesos comencen a donar senyals de remetre, les perspectives són ara una mica més favorables. Segons la nostra anàlisi, la distensió de l’impacte dels colls d’ampolla serà una palanca de creixement per al sector al llarg de l’any, mentre que esperem que les pressions sobre els costos energètics es moderin i permetin un major dinamisme de l’activitat. No obstant això, el 2023 no està exempt de factors limitants del creixement. Principalment, l’enduriment de les condicions financeres hauria ser un fre per a un sector tan intensiu en capital com ho és la indústria manufacturera.

En aquest sentit, segons l’enquesta de sentiment empresarial de la Comissió Europea, els factors de tipus financer comencen a pesar sobre un percentatge d’empreses cada vegada més gran. Segons els resultats del primer trimestre del 2023, el 7,5% del total de les empreses que componen el sector van declarar que l’entorn financer va ser un factor limitant per a la seva activitat, una proporció una mica superior a la mitjana històrica i a la mitjana de la zona de l’euro. Així i tot, malgrat que el procés de pujades de tipus d’interès per part del BCE impactarà de manera negativa sobre el funcionament de la indústria al llarg d’enguany, cal assenyalar que els nivells d’endeutament i la càrrega financera per al sector són delimitats, sobretot en comparació amb altres sectors productius de l’economia espanyola.⁴ A més a més, pel que fa a la resta de factors que destaca l’enquesta, no es perceben grans desequilibris: l’accés a la mà d’obra no sembla ser un factor limitant a curt termini (amb prou feines el 5% de les empreses del sector reporten problemes en aquest factor, molt per sota de la mitjana europea), la situació de la demanda es troba dins del seu rang històric i, com hem apuntat més amunt, l’escassetat de material continua moderant la seva intensitat.

En balanç, considerem que els factors dinamitzadors de l’activitat de la indústria manufacturera (distensió dels colls d’ampolla i caiguda dels preus de l’energia) tindran més pes que els elements negatius (enduriment de les condicions financeres). En aquest context, esperem que el VAB del sector torni a créixer a ritmes històricament dinàmics, amb taxes que se situïn al voltant del 3,5% el 2023 (esperem que enguany reprengui els nivells d’activitat prepandèmics) i del 2,0% el 2024.

Pel que fa a les expectatives a mitjà i a llarg termini, cal apuntar que el sector continuarà rebent suport a través de noves mesures en matèria de política industrial. En primer lloc, després de l’aprovació, al final del 2022, del PERTE de descarbonització per a la indústria, que pretén descarbonitzar els processos de producció, millorar l’eficiència energètica i fomentar l’ús d’energies renovables i que busca augmentar la competitivitat del sector i la seguretat energètica del país, entre altres objectius que s’instrumentalitzen mitjançant quatre mesures transformadores. La primera d’aquestes mesures, les ajudes d’actuació integral per descarbonitzar el sector, seria la que concentra la major part dels fons (vegeu el gràfic de la pàgina següent) i planteja la descarbonització de les fonts d’energia (electrificació de processos i incorporació de l’hidrogen); la millora de l’eficiència energètica en els processos industrials; la captura, l’emmagatzematge i l’ús del carboni; una reducció del consum dels recursos naturals, i un augment de l’R+D+I per impulsar aquesta descarbonització. La resta d’aquestes mesures transformadores contempla (i) una línia d’ajudes a les empreses participants en l’IPCEI (projectes d’interès comú per a la UE, en aquest cas de col·laboració entre Estats membres per a l’ús d’hidrogen d’origen renovable); (ii) el desenvolupament d’un fons de suport als contractes per diferències de carboni (permet eliminar la incertesa associada al preu futur dels drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle), i (iii) una línia de suport al desenvolupament de noves instal·lacions altament eficients i descarbonitzades. Es tracta del quart PERTE amb més volum de fons, fins a 3.100 milions, per darrere del PERTE de semiconductors (12.250 milions), el d’energies renovables (10.475 milions) i el del vehicle elèctric (4.295 milions).⁵

En segon lloc, la Comissió Europea ha posat en marxa el Pla Industrial Verd (Green Deal Industrial Plan) com a resposta a la nova Llei per a la Reducció de la Inflació als EUA (IRA, per les sigles en anglès), amb la qual el Govern nord-americà planteja una sèrie d’incentius econòmics perquè la indústria es relocalitzi en sòl nord-americà. El pla europeu recondueix els fons comuns mobilitzats en els últims anys cap a aquests nous objectius: dues propostes normatives (una sobre la indústria de zero emissions netes i una altra sobre primeres matèries fonamentals) i la reforma, ara com ara temporal, del marc d’ajudes de l’Estat, que permet als Estats membres igualar les subvencions ofertes fora de la UE per evitar les deslocalitzacions de la indústria europea.⁶