Però si, en lloc dels fons pressupostats, ens cenyim als fons adjudicats, o, en l’argot pressupostari, «compromesos», tindrem una idea una mica més precisa sobre el ritme al qual les inversions van arribant a l’economia real. Amb aquest criteri, s’obté que, pel que fa al pressupost del 2022, l’Administració General de l’Estat va adjudicar fons per valor de 21.900 milions d’euros (42.900 milions el 2021-2022),1 el 77% del que s’havia pressupostat, tot i que una part van ser fons adjudicats a les comunitats autònomes, a les corporacions locals i als ens i les empreses públiques perquè, al seu torn, llancessin la corresponent licitació o convocatòria definitiva per al destinatari final. En particular, d’aquests 21.900 milions adjudicats, estimem que prop de 6.200 milions (el 28%) van ser convocatòries resoltes en favor d’empreses privades. D’aquests 6.200 mi­­lions, 2.200 van ser resolts en el primer semestre i 4.000 en el segon, la qual cosa mostra una acceleració en la resolució de les convocatòries per al sector privat en la segona meitat de l’any.

Al segon gràfic, podem distingir les principals convocatòries de fons NGEU resoltes per l’Estat el 2021 i el 2022.2 Destaquen els projectes en infraestructures ferroviàries, el programa de finançament per a les pimes i per als autònoms a través de garanties, el programa Kit Digital per fi­­nançar la digitalització dels autònoms i de les pimes, i els pro­­grames en mobilitat sostenible i en transformació ur­­bana, així com d’energia amb una aposta clara per la sostenibilitat (rehabilitació energètica d’edificis).

Si volem ser encara més precisos, i anar a l’última capa, és a dir, a la quantitat de fons que han arribat al teixit productiu, la xifra serà inferior a la dels fons adjudicats, ja que els beneficiaris han de presentar la documentació abans que s’executi el pagament. Si ens centrem en els desemborsaments de l’Estat als destinataris finals (és a dir, els pagaments al sector privat, els pagaments d’ajudes directes a altres entitats públiques, sense les transferències a altres entitats públiques en què aquestes han de publicar una convocatòria amb posterioritat per adjudicar els fons, i les ajudes per als centres tecnològics, universitaris i educatius), en relació amb el que s’havia pressupostat el 2022, s’obté que l’Estat va desemborsar 8.200 milions, el 30% del que s’havia pressupostat en aquest exercici.3 Així i tot, durant la segona meitat de l’any passat, l’acceleració va ser palpable: l’Estat va desemborsar gairebé 6.000 milions d’euros, una quantitat que va triplicar la del primer semestre.

Pel que fa als PERTE, projectes amb un alt potencial de transformació i amb un elevat component de col·laboració público-privada, les convocatòries llançades (és a dir, la suma de les obertes i de les ja resoltes) el 2021-2022 van sumar 12.300 milions (gairebé el 30% del total dels 47.000 milions d’euros en projectes activats el 2021-2022), entre les quals destaquen els 4.900 milions del PERTE d’energies renovables, els 2.000 milions del PERTE del VEC i els 1.840 milions del PERTE del sector aeroespacial. Cal destacar que, tenint en compte el reforç dels 18.000 milions de préstecs que es pretén canalitzar als PERTE, la inversió pú­­blica total en aquests projectes entre el 2022 i el 2026 su­­perarà els 40.000 milions d’euros.

De cara al 2023, s’espera que els fons europeus tinguin un major protagonisme en l’economia: hi ha molts projectes posats en marxa que haurien de cristal·litzar i arribar al teixit productiu, i s’espera que es mantingui de manera consistent una velocitat de creuer en convocatòries i en desemborsaments com l’observada en el segon semestre del 2022. A més a més, les xifres anunciades de convocatòries del primer semestre del 2023 evidencien la concentració del pressupost en poques convocatòries amb una elevada dotació econòmica,4 i hauria de ser l’any en què s’obrin convocatòries d’envergadura en PERTE com el d’energies renovables i hidrogen verd o com la segona convocatòria de la cadena industrial del VEC (en la primera, es van resoldre projectes per 793 milions, per sota dels 2.975 pressupostats).

Si s’executa5 tot el que s’esperava el 2022 i una part del que s’ha pressupostat el 2023 (en total, la xifra podria superar els 20.000 milions d’execució), l’impacte macroeconòmic sobre el creixement el 2023 seria substancial i podria arribar a 1,0 p. p. Que els fons s’executin amb agilitat el 2023 és clau també perquè es continuïn desemborsant els fons europeus: els primers desemborsaments depenien, principalment, del fet que es realitzessin reformes, però, a mesura que avancem, l’assoliment de metes quantificables (targets) relacionades amb les inversions guanyarà pes. Sense anar més lluny, el 2023, hi haurà objectius quantitatius que caldrà complir, mesurats des que va començar el Pla, entre els quals destaquen: 231.000 actuacions de rehabilitació en almenys 160.000 habitatges, un parc mínim de 238.000 vehicles i de punts de recàrregues, 800.000 pimes beneficiades amb el Kit Digital o un augment de la capacitat en renovables de 8.500 MW.

Durant la primera meitat del 2022, es va complir el calendari de reformes pactat amb Brussel·les, la qual cosa ha permès que la Comissió Europea hagi donat llum verda al febrer al desemborsament de fons europeus per valor de 6.000 milions d’euros, diners que Espanya rebrà properament, quan es produeixi l’aprovació final per part del Consell Europeu. Entre les reformes, destaquen la llei per potenciar els plans de pensions d’empresa, que incrementen l’aportació màxima conjunta de treballador i d’em­­pre­­sa desgravable a 10.000 euros,6 i el nou sistema de cotització dels autònoms per mòduls.

Durant la segona meitat de l’any, es va prémer l’accelerador en lleis de modernització de les Administracions públiques, com l’aprovació en Consell de Ministres del projecte de llei per a una reforma de la funció pública, que, entre altres elements, introdueix un complement vinculat al rendiment dels empleats públics, que es revisarà anualment. A més a més, es va aprovar al Congrés la llei d’ava­­luació de les polítiques públiques per valorar ex ante i ex post els resultats de les polítiques públiques amb la creació d’una Agència d’Avaluació de les polítiques públiques, el funcionament de la qual s’hauria de conèixer en el 3T 2023, segons el cronograma del Pla de Recuperació, i que seria desitjable que primés les avaluacions realitzades per persones independents i externes a les Administracions públiques. També va entrar en vigor la Llei d’Ocupació, que dona un termini màxim d’un mes després del diagnòstic inicial perquè els demandants d’un lloc de treball obtinguin un pla individualitzat per trobar feina i que po­­tencia les eines digitals i els mecanismes d’avaluació en el funcionament del SEPE.