L’economia va esquivar la contracció en el 4T 2022, i el PIB va créixer el 0,2% intertrimestral, la qual cosa representa una desacceleració en relació amb el trimestre anterior, quan va avançar el 0,4%. No obstant això, en el conjunt del 2022, el creixement del PIB va ser molt elevat, el 6,7% en relació amb el 5,5% anotat l’any anterior, sobretot tenint en compte el context advers derivat de la intensificació de la crisi energètica.

Els indicadors relatius al nou any són encara molt escassos i es limiten al sentiment dels agents econòmics al gener, que mostra una millora generalitzada de la confiança. Això, juntament amb un comportament més benigne dels preus energètics i amb una major resiliència de l’economia de la zona de l’euro, fa pensar que l’economia portuguesa podria evitar de nou la contracció en el 1T 2023. No obstant això, l’escenari per al 2023 continua envoltat d’incerteses. Esperem que el PIB creixi l’1%, un alentiment significatiu en relació amb els dos últims anys, a causa, principalment, de l’impacte de l’augment dels tipus d’interès i de la pèrdua acumulada de poder adquisitiu.

La dada preliminar de l’INE apunta a una inflació del 8,3%, en relació amb el 9,6% del desembre, la qual cosa representa el tercer descens consecutiu, a causa, sobretot, de la caiguda dels preus dels productes energètics (el –9,1% mensual). Per la seva banda, després de 15 mesos a l’alça, la inflació subjacent baixa del 7,3% al 7,0%.

La taxa d’atur va pujar per segon mes consecutiu al de­­sembre i va assolir el 6,7% (desestacionalitzada), la taxa més alta des del juny del 2021 i molt pròxima als nivells del 2019. Per la seva banda, la població ocupada va registrar un descens (el –0,5% interanual) per primera vegada des del principi del 2021, tot i que es manté encara clarament per damunt dels nivells prepandèmia.

La balança comercial va tancar el 2022 amb un dèficit pròxim al 13% del PIB i va assolir els 30.000 milions d’euros, el 55% més que l’any anterior, a causa, principalment, de l’encariment de les importacions energètiques. No obstant això, en termes de volum, el comportament suggereix un escenari menys negatiu: fins al novembre, les quantitats exportades, sense els combustibles, van augmentar al voltant del 6,5% interanual, ritme superior al de les importacions (el 4%).

En termes de Comptabilitat Nacional, estimem que el dèficit públic es va reduir des del 2,9% del PIB i es va situar una mica per damunt de l’1% del PIB. Aquesta millora va ser deguda al notable creixement dels ingressos (l’11,1%). Per la seva banda, la despesa va augmentar el 5,1%, per la posada en marxa de les mesures de suport per afrontar l’augment de la inflació i dels preus de l’energia. En qualsevol cas, la despesa es va situar per sota del que es preveu als Pressupostos de l’Estat del 2022, sobretot per la menor execució d’inversió pública.