El 2022 ha estat un any especialment volàtil per a les primeres matèries. Des de la guerra a Ucraïna i la crisi energètica, passant per la forta pujada del dòlar, fins a la desacceleració recent del creixement a la Xina i les perspectives globals de refredament econòmic, un seguit d’esdeveniments han afectat en major o menor mesura el preu de les primeres matèries al llarg de l’any, inclosos els metalls industrials. Una breu ullada a alguns dels índexs de metalls de referència als mercats internacionals és suficient per apreciar-ho. Per exemple, el London Metal Exchange Index (LME), un índex utilitzat habitualment com a referència internacional, va pujar el 53% entre el gener del 2021 i l’abril del 2022, després de l’inici de la guerra a Ucraïna. De llavors ençà, el preu ha baixat, tot i que continua encara el 28% per damunt dels nivells prepandèmia.²³

Aquests moviments d’anada i tornada són deguts a diversos factors. En primer lloc, Rússia és un dels grans proveïdors i exportadors mundials de primeres matèries, inclosos els metalls i altres materials usats en la construcció. A més a més, la guerra d’Ucraïna va generar expectatives negatives entre els inversors, que van anticipar costos energètics més elevats i, per tant, una caiguda en l’oferta de metalls (la producció dels quals és molt intensiva en ús d’energia). No obstant això, aquestes mateixes expectatives van fer un gir dràstic en no materialitzar-se els pitjors temors de desproveïment de primeres matèries a causa del conflicte i, més tard, a causa del deteriorament de les perspectives de creixement a les economies desenvolupades. En paral·lel, un altre factor important en el descens recent dels preus dels metalls és l’evolució de la demanda de primeres matèries per part de la Xina. Durant el 2022, el gegant asiàtic ha anat introduint fortes restriccions de mobilitat per la COVID-19, les quals han paralitzat l’activitat econòmica, alhora que el sector immobiliari del país es troba en una situació molt delicada, a causa de l’impacte de les polítiques adoptades per frenar la bombolla immobiliària.²⁴ Finalment, l’apreciació del dòlar (conseqüència directa de la política monetària de la Fed) ha comportat una pressió addicional a la baixa sobre el preu de les commodities, ja que es comercien en dòlars als mercats internacionals. En aquest context de pressió a la baixa sobre els preus dels metalls industrials internacionals, una pregunta natural és: tindrà això un impacte sobre els costos de construcció a Espanya? I, si és així, quan el veurem?

Per aclarir aquesta qüestió, hem desenvolupat un model economètric de sèries temporals que permet analitzar com els preus dels metalls industrials als mercats internacionals afecten els costos de construcció a Espanya. Abans de valorar de forma detallada els resultats d’aquest model, però, convé repassar l’evolució recent dels costos de construcció a Espanya.

Segons les dades del MITMA, el cost dels materials de la construcció residencial era, al setembre del 2022, el 26,7% superior al registre del gener del 2019 (una mica inferior al creixement màxim del 27,6% que va arribar a assolir al juny del 2022). En la nostra anàlisi, ens cenyim al ciment, al formigó, a l’acer i a la fusta com a materials representatius a la construcció. Al gràfic següent, es pot veure que, al setembre del 2022, el ciment i el formigó eren al voltant del 20% més cars que al començament del 2019, i la fusta, el 28%. També es veu el cas extrem de l’acer, que es va arribar a encarir el 84%, i el seu preu, al setembre, encara era el 61% superior al del gener del 2019.

Per projectar com poden evolucionar els costos de construcció a Espanya el 2023, utilitzem els preus del mercat de futurs de l’índex LME.²⁵ Segons la corba de futurs de mitjan novembre, els inversors descompten que els metalls cauran lleugerament al desembre i que es mantindran estables durant el 2023. D’acord amb l’evolució dels futurs de l’índex LME, el nostre model²⁶ preveu que l’acer, el formigó, la fusta i el ciment també experimentaran un descens el 2023 (vegeu el gràfic següent), que, segons les nostres estimacions, seria moderat en el cas de la fusta (el 2%) i més pronunciat en el cas de l’acer (el 23%). La diferència entre el descens de l’acer i el de la fusta és deguda al fet que l’acer es correlaciona més amb el cicle del mercat immobiliari, el qual es troba en una fase de moderació. Així mateix, l’acer va repuntar molt més, en part per la major exposició al conflicte d’Ucraïna (Rússia és un dels majors exportadors d’acer). La fusta, en canvi, no pateix aquesta exposició.

Tot seguit, analitzem l’efecte que tindria l’evolució del preu dels diferents materials sobre el cost total de la construcció residencial. Per fer-ho, utilitzem, de nou, un model de sèries temporals que captura la persistència del cost de la construcció²⁷ i l’evolució dels preus del ciment, del formigó, de l’acer i de la fusta, juntament amb les seves projeccions obtingudes a partir dels futurs de l’índex LME. De manera paral·lela, amb una finalitat il·lustrativa, simulem dos escenaris alternatius que podrien moure el cost de la construcció en direccions oposades. D’una banda, simulem el model en el cas que hi hagués un altre xoc i que els preus dels materials es mantinguessin en el nivell assolit a l’agost del 2022 i hi romanguessin durant tot l’any 2023 (per exemple, a conseqüència d’una escalada del conflicte a Ucraïna que tingués conseqüències globals). De l’altra, simulem l’evolució del cost de la construcció en un escenari en què els preus dels materials convergeixen, cap a la meitat del 2024, cap a la seva mitjana del 2019, el nivell prepandèmia (per exemple, per un refredament més intens de l’esperat a la Xina o per una correcció severa als mercats immobiliaris). Els resultats d’aquest exercici es poden veure als gràfics següents.

Com podem observar, el model que incorpora els futurs dels metalls internacionals ens porta a un escenari en què s’iniciaria una davallada substancial en el cost de la construcció a Espanya des del mes de desembre. El 2023, la variació interanual s’aniria moderant i registraria valors negatius a partir de l’abril. De mitjana, el 2023, el cost de la construcció residencial seria el 3% inferior al del 2022, però, al desembre del 2023, seria encara el 15% superior al del gener del 2019.

D’altra banda, en un escenari de preus alts, el cost de construcció es mantindria en nivells elevats el 2023, amb un creixement de l’1% interanual. Finalment, els resultats del model que simula preus més baixos (retorn al nivell del 2019 cap a la meitat del 2024) ens avancen una tendència similar a la de l’escenari central, però amb un descens una mica més marcat. En aquest cas, es registrarien variacions interanuals negatives des del març del 2023, i, en la mitjana de l’any 2023, els preus se situarien el 7% per sota del nivell del 2022.

Els nombrosos esdeveniments geopolítics i econòmics viscuts a Ucraïna i a la Xina, juntament amb l’apreciació del dòlar, han provocat una major volatilitat de les commodities. Entre aquestes, el preu dels metalls industrials ha viscut un gran augment durant els primers mesos del 2022, seguit d’una davallada que, pel que sembla, ha deixat enrere els valors màxims. Mitjançant les expectatives dels inversors sobre els preus dels metalls industrials als mercats internacionals, estimem que els costos de construcció a Espanya podrien recular el 2023, tot i que convergirien cap a uns preus encara el 15% superiors als valors previs a la crisi. Així i tot, la situació econòmica i geopolítica és tan incerta que hi ha nombrosos riscos a l’alça i a la baixa que es podrien materialitzar en funció de la senda de recuperació a la Xina, de l’evolució del seu mercat immobiliari i d’altres factors geopolítics relacionats amb la guerra a Ucraïna.