A la vora del tancament d’un any caracteritzat per la incertesa i per la volatilitat en el comportament de les variables econòmiques i financeres, la sensació és que l’economia mundial està sent capaç d’absorbir els efectes dels xocs d’oferta, de l’augment del risc geopolític i de les pujades dels tipus d’interès molt millor del que s’esperava en tornar de l’estiu. Un cop confirmat que el 3T es va tancar en positiu a la majoria de les grans economies (amb l’excepció del Japó i del Regne Unit), el refredament de l’activitat en les últimes setmanes està sent apreciable, però menys intens del que s’havia anticipat, amb el sector serveis compensant tant l’afebliment generalitzat de la indústria com els primers efectes de les pujades de tipus d’interès als mercats de l’habitatge, que presenten majors desequilibris. Mentrestant, sembla també que l’ajust a la baixa de les expectatives dels agents s’ha frenat en una zona coherent amb un refredament significatiu de l’activitat, però no amb una recessió generalitzada amb efectes sobre l’ocupació.

La inèrcia positiva en l’evolució dels colls d’ampolla des de l’estiu (les existències s’han recuperat) i el bon comportament dels preus de l’energia (gas i petroli) han donat el primer respir en molt de temps a unes restriccions d’oferta que han estat llastant el comportament de l’economia internacional des de fa dos anys. Tot això, unit al to positiu que continua presentant el mercat de treball i al matalàs de seguretat que continua conformant l’estalvi embassat de les famílies durant la pandèmia (1,5 bilions només als EUA), està permetent moderar l’ajust a la baixa de l’activitat en les últimes setmanes de l’any. I també reduir el risc d’estagflació, sobretot si, com sembla, els preus inicien el camí de retorn des dels màxims assolits a la tardor, arran de la reducció que es comença a detectar en els desajustaments entre l’oferta i la demanda mundials.

Es tracta d’un escenari propici perquè els bancs centrals es prenguin un respir després de les reunions del mes de desembre, per valorar l’efecte del major enduriment de les condicions financeres de les últimes dècades sobre l’activitat, sobre l’estabilitat financera i sobre el comportament de la inflació. Les autoritats monetàries han utilitzat una bona part de l’arsenal a la seva disposició, però encara no saben si, amb el que han fet, serà suficient per assolir els seus objectius, entre altres raons pels retards de la política monetària. Aquesta pausa podria propiciar un acostament més quirúrgic a la terminal rate, que podria estar per sota de l’esperada pels mercats, tot i que tampoc podem descartar que sigui necessària una nova fase de pujades de tipus si les pressions inflacionistes es tornen a intensificar o si cal mantenir a ratlla les expectatives d’inflació. Ara com ara, també és digne de ressenyar que, amb una bona part de la feina feta, la normalització de la política monetària s’està produint sense accidents financers de gran importància (llevat de la minicrisi britànica), fins i tot en mercats emergents, malgrat els elevats nivells de deute globals.

Per tant, la notícia positiva és que augmenta la probabilitat dels escenaris centrals de previsió dibuixats després de l’estiu, els quals, en la majoria dels casos, anticipaven una aturada de l’activitat durant l’hivern, però no una recessió amb destrucció d’ocupació vinculada a racionaments d’energia al nord d’Europa. Una bona part d’aquests escenaris contemplaven preus del petroli o del gas natural, a aquestes alçades de l’any, per damunt dels actuals, la qual cosa comporta comptar amb un marge de seguretat en les previsions davant possibles sorpreses negatives. I, en aquest sentit, malgrat que queda per davant tot l’hivern i és massa aviat per cantar victòria en el pla energètic, sembla que el perfil dels riscos també està mutant cap a una major atenció als efectes del final de la política de COVID zero a la Xina, sense oblidar les possibles complicacions en les últimes etapes del procés de normalització monetària. El més important és que, després d’un any molt complex, sembla que el tancarem en una situació millor del que es podia esperar només uns pocs mesos enrere, amb els xocs d’oferta perdent intensitat. Tant de bo aquesta sigui la tònica per a tot el 2023.