La mobilitat aèria s’ha reactivat amb força aquest estiu i ha recuperat xifres pròximes a les d’abans de la pandèmia a gairebé tota l’Europa occidental, gràcies a la retirada d’una bona part de les restriccions per viatjar i a la menor severitat de la pandèmia. Així, el nombre de vols operats als aeroports de l’Europa continental durant els mesos d’estiu ha assolit els 2,8 milions, prop dels 3,2 milions del mateix període del 2019.

No obstant això, la ràpida recuperació de la demanda ha desembocat en una forta saturació dels aeroports de tota Europa. No han passat inadvertides les imatges de les milers de maletes abandonades a l’aeroport de Heathrow (Londres), a causa de la incapacitat del personal de terra per afrontar l’elevat nombre de vols, o les peticions de les autoritats aeroportuàries alemanyes perquè les aerolínies cancel·lessin una part dels vols programats al juliol i l’agost per evitar el col·lapse del sistema.

La causa d’aquesta saturació té un origen clar: la falta de personal, tant de les aerolínies com de les companyies operadores aeroportuàries. Durant el període d’inactivitat que va imposar la COVID-19 en els anys 2020 i 2021, les empreses de transport aeri es van veure forçades a reestructurar-se per reduir costos. Segons les dades d’Eurostat, el nombre d’empleats del sector del transport aeri a la UE va arribar a registrar una caiguda del 20% en el 1T 2022 en relació amb el mateix període del 2019. Quan la demanda va iniciar la recuperació, la capacitat del sector per recuperar les plantilles ha patit les rigideses derivades de l’escassetat de mà d’obra i dels nombrosos tràmits administratius (en especial pels controls de seguretat i per la formació específica) que les aerolínies i els aeroports han d’afrontar a l’hora de fer les noves contractacions, que poden arribar a dilatar el procés de contractació diversos mesos.

Per quantificar la magnitud de la saturació del transport aeri a Europa, recorrem a la base de dades de retards de vols que ofereix Eurocontrol, que recull dades de tots els aeroports de l’Europa continental i que evidencia amb precisió l’elevada saturació viscuda durant els mesos d’estiu. Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, el nombre de vols que s’enlairaven amb puntualitat als aeroports del nord d’Europa, regió que emet més turistes, va passar del 82% en la mitjana del gener del 2022 a un mínim del 43% en la primera setmana de juliol.

Per mesurar millor la saturació de cada aeroport, elaborem un índex de saturació que reflecteix el volum de vols amb retard que es genera durant l’operativa a l’aeroport. Per fer-ho, utilitzem la diferència entre la proporció de vols que arriben puntuals a un aeroport i la de vols que surten puntuals. Si un aeroport opera amb normalitat, registrarà un índex de saturació pròxim a zero, ja que no genera retards en els vols que opera (la proporció d’arribades i de sortides puntuals serà igual). D’altra banda, si un aeroport està saturat, registrarà un índex de saturació positiu, pel fet que el nombre de vols que s’enlairen puntuals és inferior al nombre de vols que arriben puntuals, és a dir, es genera retard durant l’operativa a l’aeroport.

Al gràfic precedent observem que l’índex de saturació situa el punt més complex per als aeroports del nord d’Europa durant la primera meitat de juliol, quan es va situar al voltant dels 13 punts (el 61% d’arribades puntuals vs. el 48% de sortides puntuals). Un altre punt que paga la pena destacar és que la tendència de la saturació aeroportuària del nord d’Europa s’ha orientat a la baixa en els últims mesos (l’índex de saturació se situa en 7,5 p. p.), tot i que el volum de trànsit aeri s’ha mantingut en nivells apreciablement elevats. Això ens indica que el sector comença a adaptar la seva capacitat al nou context de la demanda.

Si observem l’índex en diferents països i aeroports, tal com ho mostrem al gràfic de la pàgina següent, es confirma que els països emissors de turistes han estat els països que han registrat més problemes de saturació. A més a més, s’evidencia que els problemes de saturació de cada país tendeixen a concentrar-se amb més intensat als seus principals aeroports. Cal diferenciar tres agrupacions de països:

• Els aeroports dels Països Baixos, de França i d’Alemanya són els que més saturació han mostrat (índex de saturació per damunt dels 20 punts durant els mesos d’estiu). En aquests casos, les vagues al sector han comportat un punt extra de complicacions als seus principals aeroports. A més a més, es tracta dels tres països de la UE que més ocupació del sector aeroportuari han destruït durant la pandèmia.
• El Regne Unit, amb l’aeroport de Heathrow al capdavant (índex de saturació de 21 punts a l’estiu), ha estat un altre dels casos paradigmàtics de la saturació aeroportuària a Europa. En aquest cas, a les complicacions per executar contractacions al sector, s’ha afegit la forta escassetat de treballadors generada pel brexit.
• Els països del sud d’Europa han aconseguit mantenir nivells de saturació moderats. En aquest cas, els sectors turístics, claus en les economies domèstiques d’aquests països, han estat relativament més protegits durant la pandèmia. Per exemple, en el cas d’Espanya, els ERTO i el fet que l’operador de tots els aeroports tingui majoria de capital públic van ajudar a mantenir les plantilles del sector i a poder afrontar la recuperació de la demanda.

La saturació aeroportuària a Europa ha estat un sostre per al creixement de la mobilitat aèria durant l’estiu i ha impedit que la recuperació del turisme europeu fos completa.⁸ Tal com observem al gràfic següent, la mobilitat aèria registrada a l’estiu a Alemanya, al Regne Unit, als Països Baixos i, en menor mesura, a França va quedar lluny de la registrada a l’estiu del 2019. En el cas d’Alemanya, es van arribar a registrar caigudes de més del 30% a l’aeroport de Düsseldorf. D’altra banda, en països sense problemes de saturació, com Grècia, Portugal o Espanya, la mobilitat aèria es va apropar als nivells del 2019 o, fins i tot, els va superar en els casos de l’aeroport de Palma o del conjunt dels aeroports grecs.

De cara a l’estiu del 2023, cal esperar que el sector del transport aeri aconsegueixi adaptar-se al nou context de major mobilitat internacional i recuperi nivells d’ocupació similars als anteriors a la pandèmia. D’aquesta manera, els problemes de saturació observats aquest estiu es diluiran per complet, la qual cosa hauria de ser una palanca de creixement important per al turisme britànic i alemany.