El que succeeix durant el mes d’agost moltes vegades sembla un miratge. No ho dic per aquella sensació que les vacances han estat massa curtes (que també). Agost sol ser un mes en què hi ha poca informació sobre la marxa de l’activitat econòmica, i solem reaccionar de manera exagerada davant les poques dades que es van coneixent. Són recurrents els episodis de repunt de la volatilitat als mercats financers durant l’estiu per coses que acaben sent intranscendents.

El tema d’aquest estiu, com a mínim en el pla econòmic, ha estat el fort augment del preu del gas. Desafortunadament, sembla que, aquesta vegada, no quedarà en un miratge. Tot fa pensar que, en els propers mesos, tindrem uns preus substancialment superiors als pronosticats abans de marxar de vacances, la qual cosa afectarà el procés de recuperació de l’economia espanyola.

Ja tenim indicis que l’economia està perdent gas. D’una banda, els indicadors d’activitat PMI, tant el de serveis com el manufacturer, presenten una clara tendència descendent, i, de fet, el referent a la indústria ja es troba en nivells que apunten a una caiguda de l’activitat. Això està anant acompanyat d’una reculada notable de la confiança, que també és especialment intensa a la indústria.

El consum de les llars, el principal pilar de l’economia (representa al voltant del 55% del PIB), també s’està afeblint. Tant les vendes al detall en termes reals com les de les grans empreses van flexionar a la baixa el mes de juliol. El monitor de consum en temps real de CaixaBank, que segueix l’evolució de la despesa realitzada amb les targetes de CaixaBank i de la que es du a terme als terminals CaixaBank dels comerços, apunta en la mateixa direcció i anticipa que aquesta tendència s’ha mantingut durant el mes d’agost.

Els estalvis acumulats per les llars durant la pandèmia a causa de les restriccions a la mobilitat i a l’activitat gairebé s’hauran esgotat aquest trimestre. Això sí, hauran servit perquè el consum del conjunt de les llars hagi pogut esmorteir el cop de la inflació durant uns mesos. Més enllà de les dinàmiques a nivell agregat, la capacitat per fer front a l’augment dels preus és molt diferent entre llars. Les persones amb les rendes més baixes i els joves ja s’estan veient forçats a ajustar la seva despesa.

Les perspectives no són encoratjadores. L’elevada magnitud i la persistència del xoc de l’energia han fet que l’augment dels preus ja sigui generalitzat. El 80% dels béns presenten un augment del seu preu superior al 2%, i, en una tercera part dels béns, l’increment és superior al 10%. La generalització de les pressions inflacionistes al conjunt de la cistella preocupa doblement. D’una banda, perquè redueix la capacitat de compra de les llars. Això és evident. Però, sobretot, perquè, històricament, ha estat difícil revertir aquest tipus de dinàmiques quan s’han posat en marxa. Si només augmenta el preu d’alguns béns, poques empreses pensen a augmentar preus. Només les directament afectades. Però, quan l’augment dels preus és generalitzat en molts béns, cada vegada són més les empreses que anticipen que els seus proveïdors, i també els seus competidors, es veuran forçats a augmentar-los. I, així, les pressions inflacionistes es van generalitzant i reforçant.

El canvi en les perspectives del preu del gas i l’augment de les pressions inflacionistes ens obligaran a ajustar l’escenari de previsions per a l’economia espanyola, quelcom que farem el mes vinent. Les expectatives d’inflació a mitjà termini continuen ben ancorades, però, el 2023, l’augment dels preus serà, probablement, una mica més elevat del que esperàvem i el creixement, més feble. Tant de bo enguany acabi sent com els altres, i que el que ha passat durant el mes d’agost quedi en un miratge.