No totes les llars espanyoles gasten més en carburant a l’estiu
Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.
Des de l’any passat, els consumidors estem fent front a un encariment dels carburants, intensificat pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. En un Focus anterior,1 vam analitzar com havia evolucionat el consum de carburants fins al març del 2022 i vam arribar a la conclusió que no tots els consumidors ajustaven de la mateixa manera la seva despesa davant l’augment de preus. S’han continuat comportant igual de llavors ençà?
Entre l’abril i el juliol del 2022, la mitjana del preu de la benzina sense plom 95 va ser d’1,95 euros per litre i va arribar a assolir els 2,1 euros al juny. El Govern va introduir, a l’abril, una bonificació temporal de 20 cèntims per litre de combustible per a tota la població, que alleujava una mica la càrrega de la pujada. En tot cas, l’import pagat per omplir el dipòsit entre l’abril i el juliol va ser el 32,2% superior, de mitjana, al del mateix període del 2019 (el +40,3%, sense incloure la bonificació), tal com ho recull el primer gràfic.
- 1. Per a més detalls, vegeu el Focus «Omplir el dipòsit, sí o no? El que ens diu la despesa a les benzineres de les llars espanyoles», a l’IM05/2022.
Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus.2 El consumidor mitjà3 va gastar més en carburant al juliol del 2022: el seu tiquet va ser el 13,2% superior al del mateix mes del 2019, un increment similar al registrat en el 1T 2022 (el +12,8%). Els qui ja consumien més carburant (que el consumidor mitjà) van gastar més que abans, amb tiquets de combustible mensuals entre el 17,1% (percentil 60) i el 25,7% (percentil 90) superiors al juliol del 2022 en relació amb el juliol del 2019. També s’observen més increments en els percentils superiors de consum de carburant, la qual cosa mostra que aquests consumidors tenen més capacitat per incrementar la seva despesa, tot i que l’increment d’aquesta última va ser inferior al del preu dels carburants,4 la qual cosa apunta a un ajust dels litres consumits.
De manera similar, però a l’inrevés, els consumidors que menys van gastar en carburant el 2019 van reduir la despesa el 2022 en relació amb el mateix mes del 2019 (vegeu el segon gràfic). Al juliol, el tiquet mensual del percentil 10 va ser el 20,7% inferior al del juliol del 2019. Un tiquet nominal amb un import més baix amb preus més alts indica que aquest percentil va ajustar més els litres que va consumir.
- 2. Per al càlcul de l’import mensual de despesa a les benzineres, agreguem totes les despeses que cada client fa en aquests establiments al llarg del mes, independentment del nombre de vegades que hagi fet benzina. Així mateix, restringim l’anàlisi als mateixos individus que van comprar a les benzineres tant el 2019 com el 2022 i els ordenem en percentils de despesa de carburant el 2019. No obstant això, els resultats sense restringir pels mateixos consumidors són molt similars en signe i en magnitud.
- 3. És a dir, una meitat dels consumidors va gastar més en combustible al mes i l’altra, menys.
- 4. El preu de la benzina 95 incloent la bonificació va ser el 36% superior al juliol del 2022 que en el mateix mes del 2019.
La conclusió d’aquest exercici és que la disparitat de comportament entre percentils de consum de carburants es va intensificar arran de l’increment de preus, amb una reducció notable de la despesa en els percentils més baixos i amb una pujada substancial en els més alts. És a dir, tots els consumidors van reaccionar a la pujada de preus ajustant el consum, però no tots van tenir la mateixa capacitat per compensar la pujada de preus. Així, els que gastaven més en carburant el 2019 segurament han tingut menys capacitat d’ajustar la demanda el 2022, perquè es tracta d’una despesa més imprescindible (per exemple, perquè la feina exigeix més desplaçaments) o perquè disposen de més capacitat per absorbir l’augment de preus. No obstant això, els que gastaven menys en carburant van reduir més el consum, fent menys desplaçaments o substituint el vehicle propi pel transport públic. Reaccions molt dispars davant el mateix augment de preu dels carburants.