Al juny, l’índex de sentiment empresarial PMI del sector serveis va moderar el registre en 2,5 punts fins a situar-se als 54 punts. La reculada de l’indicador s’explica pel creixement més baix de la demanda, que va acusar l’alça dels preus. Tot i això, el registre es va mantenir àmpliament per sobre de la zona indicativa de creixement (50 punts). Per la seva banda, al maig, el sector turístic va consolidar les bones dades del mes d’abril. En concret, van arribar gairebé 7 milions de turistes i van gastar 8.022 milions d’euros, un 12,0% i un 1,4% per sota del nivell del mateix mes del 2019, respectivament (−14,6% i −2,2% el mes anterior, respectivament). D’altra banda, també al maig, la producció industrial es va mantenir pràcticament estable (−0,2% intermensual) després del fort rebot del mes anterior (+2,1% intermensual a l’abril).

Al juny, l’indicador compost PMI d’activitat global es va situar al nivell més alt en quatre mesos (53,5 punts, 2,2 punts per sobre del nivell del maig), impulsat, en gran mesura, per la recuperació de l’activitat a la Xina, després de l’aixecament de les restriccions per COVID imposades durant l’abril i el maig. Tot i això, si s’exclou la Xina, l’índex global va registrar un descens proper a 1 punt (de 53,9 punts al maig a 53,1 al juny), reflex de la moderació del ritme de creixement en les principals economies avançades. La incertesa sobre l’escenari econòmic mundial, la prolongació dels colls d’ampolla i les pressions inflacionistes van afectar negativament la confiança empresarial.

Els temors a una recessió econòmica van continuar debilitant el sentiment de l’inversor la setmana passada, davant la incertesa que genera el possible tall de subministrament energètic a Europa, l’aparició de nous casos de COVID a la Xina i el refredament en algunes dades macroeconòmiques. Mentrestant, els bancs centrals mantenen el procés de retirada dels estímuls monetaris: la setmana passada es van anunciar pujades de tipus oficials a Austràlia, Israel, Malàisia, Romania, Polònia i el Perú; i tant la Fed com el BCE van donar senyals de mesures més agressives a les properes reunions (vegeu la notícia següent). Els mercats monetaris, però, van continuar mostrant un ajust a la baixa en les expectatives dels inversors sobre el ritme de pujades de tipus (l’euríbor a 12 mesos va arribar a retrocedir a nivells per sota del 0,90% la setmana passada, des de pics per sobre de l’1,10% al juny). Per la seva banda, les rendibilitats del deute sobirà van fluctuar amb alts i baixos per finalitzar la setmana amb ascensos, mentre que la corba del Tresor nord-americà es va invertir en el tram 10-2 anys. Als mercats de divises, el dòlar es va apreciar de forma generalitzada i va arribar a cotitzar a prop de la paritat a la cruïlla amb l’euro, mentre que la lliura esterlina també es va veure enfortida després de la dimissió de Boris Johnson. Per acabar, el preu del petroli va baixar fins a ubicar-se prop dels 107 dòlars per barril per al Brent, mentre que el gas natural a Europa va repuntar al màxim nivell des d’inicis de març.

Els bancs centrals obren la porta a ajustaments més agressius aquest mes per contenir les pressions inflacionistes, segons la informació continguda a les actes de les últimes reunions tant del BCE (celebrada el 9 de juny) com de la Fed dels EUA (14 -15 de juny). De fet, segons les minutes del BCE, alguns membres del Consell de Govern van posar sobre la taula per a la propera reunió del juliol la possibilitat que la pujada en els tipus oficials sigui més elevada al preanunciat ajust de 25 p. b. Per la seva banda, les actes recullen la urgència al BCE de dissenyar un nou mecanisme que minimitzi el risc de fragmentació financera al llarg de la zona de l’euro, instrument que va ser considerat com a necessari per facilitar el procés de normalització de la política monetària. Sobre aquest aspecte, la setmana passada el president del Bundesbank, Joachim Nagel, va assenyalar que aquest mecanisme s’hauria de posar en marxa només en circumstàncies extraordinàries i amb una estricta condicionalitat en termes de consolidació fiscal. Pel que fa a la Fed, les actes de la reunió confirmen que la pujada més elevada a l’esperada en els tipus oficials al juny (de 75 p. b. fins al rang oficial de l’1,50%-1,75%) va estar determinada per la sorpresa alcista a la dada d’inflació del maig i l’augment de les expectatives sobre la inflació a l’enquesta de la Universitat de Michigan. També recullen el fet que la majoria dels membres del FOMC considera apropiat portar els tipus oficials fins a nivells restrictius (per sobre del 2,5% estimat a llarg termini), fins i tot si aquest ajust comportés un refredament en el creixement econòmic. Com a resultat, una pujada de tipus de 50 o 75 p. b. «probablement seria apropiada» a la propera reunió del juliol, segons el FOMC.