Polònia
Resumen
L’economia polonesa va registrar un creixement del 0,1% el 2023, per sota del 0,7% previst pel consens dels analistes, després de dos anys d’expansió postpandèmia.
Imagen
Imatge
Perspectives
|
Previsió |
||||||||||
|
Mitjana |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
2024 |
2025 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
2,8 |
5,2 |
5,9 |
4,4 |
-2,0 |
7,0 |
5,6 |
0,1 |
2,9 |
3,6 |
|
Inflació IPC (%)* |
0,7 |
1,6 |
1,2 |
2,1 |
3,6 |
5,2 |
13,2 |
10,8 |
4,6 |
4,6 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-3,4 |
-1,5 |
-0,2 |
-0,7 |
-6,9 |
-1,8 |
-3,7 |
-5,8 |
-4,6 |
-3,9 |
|
Deute públic (% del PIB) |
53,8 |
50,8 |
48,7 |
45,7 |
57,2 |
53,6 |
49,3 |
50,9 |
54,4 |
56,2 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
2,6 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
0,5 |
0,4 |
5,3 |
6,5 |
5,3 |
4,3 |
|
Tipus de canvi (PLN/USD)* |
3,5 |
3,8 |
3,6 |
3,8 |
3,9 |
3,9 |
4,5 |
4,2 |
4,0 |
3,9 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
-2,4 |
-1,2 |
-2,1 |
-0,3 |
2,9 |
-1,6 |
-3,3 |
0 |
0 |
0 |
|
Deute exterior (% del PIB) |
71,5 |
68,0 |
62,5 |
58,7 |
58,8 |
53,6 |
53,1 |
48,0 |
44,2 |
42,7 |
Nota: * Mitjana anual.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’Eurostat y Refinitiv.
- L’economia polonesa va registrar un creixement del 0,1% el 2023, per sota del 0,7% previst pel consens dels analistes, després de dos anys d’expansió postpandèmia. La desacceleració va ser producte de la caiguda del consum de les famílies, que es va reduir un 1% interanual, frenat pel descens de la confiança del consumidor i de la inversió, tot plegat en un entorn de condicions financeres restrictives. Tot i que el Banc Nacional de Polònia va rebaixar els tipus d’interès 100 punts bàsics el 2023, des dels nivells màxims en dues dècades, actualment es troben en el 5,75%. A l’altra cara de la moneda, l’abaratiment de l’energia va afavorir la caiguda de les importacions (un –8,3% interanual) i això va esmorteir el dèficit comercial.
- La inflació continua moderant-se i al gener es va situar en el 4,5% interanual, des del 6,2% observat el mes anterior. Després d’assolir el pic del 17% el febrer del 2023, la política monetària restrictiva del banc central i les mesures antiinflacionistes impulsades pel Govern, que van incloure l’eliminació de l’impost sobre alguns aliments i l’aplicació de límits màxims als preus de l’energia, no van evitar que la inflació mitjana del 2023 fos del 10,8%.
- Per al 2024 esperem una acceleració significativa en el creixement de l’economia polonesa, fonamentada principalment en l’increment de la demanda domèstica. Esperem que el consum de les famílies es recuperi gràcies a la millora de la capacitat de compra, derivada de l’augment dels salaris nominals i la caiguda de la inflació. Les primeres xifres de l’any apunten a l’increment de les vendes al detall i a l’augment de la confiança del consumidor, en terreny positiu per primer cop des del 2020. Un altre suport important serà l’entrada dels fons congelats que la UE ha decidit alliberar després dels esforços del nou Govern, liderat pel centrista i proeuropeu Donald Tusk, per millorar les condicions de l’Estat de dret erosionades per l’antic Govern. Amb tot això, esperem que l’economia creixi un 3% en el conjunt del 2024.
- La inflació es continuarà moderant, però amb riscos a l’alça. Preveiem que la mitjana de l’any se situarà en el 4,6% i que els tipus d’interès es mantindran en el 5,75%. La incertesa sobre si s’ampliaran les mesures antiinflacionistes, que vencen al juny, ens fan ser previnguts en la nostra previsió, ja que si no es renoven, hi podria haver un increment de la inflació de fins al 8%. Si s’amplien les mesures, el banc central estima que l’IPC arribarà al 3,6%. Però l’escenari més probable és que les mesures es renovin i després desapareguin de manera gradual, per la qual cosa la inflació es podria accelerar lleugerament la segona meitat de l’any.
- L’ambient internacional també influirà en les perspectives de l’economia. Alemanya és el principal soci comercial de Polònia, i la Xina, el primer soci extracomunitari, i si es manté la debilitat en tots dos, la demanda externa polonesa continuarà llastada. També dependrà molt del panorama polític i de la capacitat del nou Govern d’aprovar noves reformes dins d’un ambient encara tens i amb el president actual, que té poder de veto i que és del principal partit opositor.