La inflació general va accelerar fins al 8,7% al maig (8,3% a l’abril) i confirma la dada avançada de l’INE. El repunt va ser degut, en bona part, a la major contribució dels aliments elaborats. Amb això, la inflació general es manté en registres màxims de les darreres tres dècades. La inflació subjacent (la general sense energia ni aliments no elaborats) va tornar a pujar amb força fins al 4,9% (4,4% a l’abril), empesa en primera instància pels aliments elaborats, però també per la puixança de preus de béns industrials i de serveis. Per part seva, el component energètic va mantenir taxes d’inflació elevades (34% interanual), tot i que similars a les del mes anterior (vegeu la Nota Breve).

Les exportacions xineses van sorprendre positivament al maig de la mà de les reobertures. Les exportacions van avançar un sòlid 16,9% interanual, per sobre de les previsions del consens i del registre feble del mes anterior (3,9%). El fort creixement va ser degut a la relaxació de nombroses restriccions, que afectaven importants centres productius i logístics, a mesura que la situació sanitària millorava. Els propers mesos, les noves reobertures afavoriran l’avenç de les exportacions, però aquest serà menys vigorós del que es podria esperar davant la lenta recuperació de la demanda global, així com davant l’estricta política de COVID zero del país, que ha tornat a provocar nous tancaments localitzats a Xangai.

El nou escenari macro del BCE marcarà el full de ruta de la política monetària. El BCE va presentar el nou escenari econòmic (vegeu la Nota Breve) en què retalla el creixement estimat del PIB per enguany i per al proper any (fins al 2,8% i el 2,1%, respectivament) i eleva les seves previsions d’inflació, que no tornarien a convergir en l’objectiu del 2,0% fins a la segona meitat del 2024. Atesa la incertesa del context actual, el BCE també presenta un escenari alternatiu en què suposa que Rússia talla el subministrament de gas. En aquest cas, el PIB creixeria només un 1,3% el 2022 i retrocediria un 1,7% el 2023; mentre que la inflació assoliria el 8,0% aquest any i superaria el 6,0% el 2023. Tenint en compte la debilitat de les últimes dades (a Alemanya, a l’abril, les comandes industrials van caure un 2,7% i la producció de manufactures va créixer tot just un 0,4%) i que la durada de la guerra a Ucraïna serà més llarga del que s’esperava inicialment, a CaixaBank Research també estem revisant els nostres escenaris de creixement i inflació en el mateix sentit que el BCE.

La inflació nord-americana torna a augmentar al maig, contra tot pronòstic. La inflació general nord-americana va augmentar fins al 8,6% al maig, una xifra superior al registre del mes anterior (8,2%) i per sobre del que s’esperava el consens d’analistes. Per la seva banda, la inflació subjacent es va moderar lleugerament fins al 6,0% (6,2% a l’abril). Tot i aquesta lleu moderació de la subjacent, el cert és que els avenços intermensuals (tant de la general com de la subjacent) mostren una dinàmica de creixements en els preus molt més sòlids del que s’esperava (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, l’índex de sentiment empresarial (ISM) del sector serveis es va moderar en el mes (55,9 punts, −1,2 respecte a l’abril), tot i que encara es va situar per sobre del llindar dels 50 punts. Així mateix, cal recordar que el seu homòleg de manufactures va augmentar en el mes fins als 56,1 punts, també per sobre dels 50 punts. En aquest context d’elevades pressions inflacionistes i relativa resistència de l’activitat econòmica, esperem que la Fed anunciï una nova pujada en el tipus d’interès de referència a la reunió d’aquesta mateixa setmana (de 50 p. b.) i continuï amb pujades a totes les reunions d’aquí a final d’any, essent la del juliol també de 50 p. b. (vegeu la Nota Breve).

Els indicadors d’activitat portuguesos són compatibles amb un avenç positiu en el 2T. Així, l’indicador diari d’activitat elaborat pel Banc de Portugal va avançar el 6,3% interanual (amb informació del 2T fins a principis de juny), cosa que és indicativa d’un creixement positiu respecte del trimestre anterior. Per la seva banda, la facturació del sector serveis va evolucionar favorablement a l’abril, superant en un 11,2% el nivell de l’abril del 2019. Així mateix, cal destacar que, per primera vegada des de l’inici de la pandèmia, la facturació del sector d’allotjament i restauració ha superat la del mateix període del 2019 (+2,0%). També a la indústria, la facturació mostra un bon comportament, havent avançat un 21,5% a l’abril respecte a l’abril del 2019. D’altra banda, en l’àmbit exterior, el dèficit comercial va continuar deteriorant-se, arrossegat pel fort augment en els preus energètics. En concret, els quatre primers mesos del 2022, el dèficit comercial ascendia a 9.119 milions d’euros, superant en 4.947 milions el del mateix període del 2021.