A Portugal, la inflació moderarà la taxa d’estalvi de les famílies
Durant la pandèmia, les famílies van acumular un matalàs d’estalvi que ara ajudarà a afrontar l’augment de la inflació. El 2021, la taxa d’estalvi de les llars es va moderar lleugerament fins al 10,9% de la seva renda disponible, per sota del 12,7% assolit el 2020, però encara 3,7 p. p. per damunt del 7,2% del 2019. En xifres absolutes, el 2021, les famílies van estalviar 16.650 milions d’euros, 2.000 milions menys que el 2020, però 6.000 milions més que el 2019.
La moderació de l’estalvi el 2021 va ser deguda a un creixement del consum nominal (el 4,8%) per damunt de l’avanç de la renda disponible (el 3,2%). El 2022, és previsible que aquest comportament s’intensifiqui, en la mesura que s’espera que el consum nominal creixi al voltant del 8%-9%, impulsat per l’augment de la inflació fins a nivells superiors al 5% i per la materialització d’algunes despeses ajornades durant els confinaments; mentre que la renda disponible continuarà creixent al voltant del 3,5%. En aquest context, la taxa d’estalvi podria caure fins a nivells entre el 5% i el 7%.
No obstant això, hi ha elements que ens fan pensar que la taxa d’estalvi es podria situar en la banda alta de l’interval, en la mesura que l’augment de l’estalvi, malgrat que hagi estat transversal a totes les classes de renda,1 es va concentrar en les llars de renda més elevada, que habitualment tenen més capacitat d’estalvi i són menys propenses a consumir. Així mateix, el clima més incert que es viu arran de la guerra a Ucraïna podria generar comportaments més cautelosos, que contribueixin a una reducció menys accentuada de l’estalvi.
Per la seva banda, la capacitat de finançament de les famílies es va reduir el 2021 en gairebé 3.000 milions d’euros, fins als 9.300 milions, un nivell encara molt superior als prop de 4.000 milions que es registraven en els anys previs a la pandèmia. El context de tipus d’interès baixos, de condicions financeres favorables i d’elevat estalvi acumulat va afavorir el dinamisme de la inversió en habitatge, la qual cosa explica la caiguda de la capacitat de finançament de les famílies. En efecte, el 2021, es van dur a terme 39.000 transaccions d’habitatges, que van representar el moviment de 7.000 milions d’euros, 2.000 milions més que el 2020.
- 1. L’enquesta sobre la situació financera de les famílies (ISFF, per les sigles en portuguès) del 2020, les dades de la qual es van recollir entre l’octubre del 2020 i el febrer del 2021, indica que, el 2020, el percentatge de famílies que van estalviar més del que és habitual presenta un perfil creixent amb la renda més accentuat si el comparem amb l’enquesta anterior, realitzada el 2017. En el primer quintil de la renda, el 3% de les famílies van declarar haver estalviat més de l’habitual (el 2% el 2017); en el segon, el 6% (el 3%); en el tercer, el 9% (el 3%); en el quart, el 16% (el 6%), i, en l’últim, el 22% (el 8% el 2017).
En aquest context, la riquesa financera de les famílies va augmentar el 2021, en la mesura que els dipòsits van créixer més que l’endeutament. Els dipòsits van augmentar prop d’11.000 milions, fins als 173.000 milions, el 6,8% més que el 2020, mentre que l’endeutament va augmentar en 4.900 milions, fins als 144.000 milions, el 3,5% més que el 2022.
En definitiva, els estalvis acumulats durant la pandèmia i els balanços de les famílies, més equilibrats, ajudaran a afrontar una inflació excepcionalment elevada.