Agroalimentari
Perspectives incertes per a un 2022 condicionat per les pressions inflacionistes
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
- L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini. Encara és aviat per saber l’abast i la repercussió del conflicte sobre l’economia espanyola i sobre el sector agroalimentari en particular, però, sense cap mena de dubte, el principal canal d’impacte és l’augment dels costos energètics.
- En aquest sentit, es pot afirmar que plou sobre mullat. El 2021, la capacitat productiva del sector agroalimentari es va veure molt pressionada per l’alça dels costos de producció (energia, fertilitzants i pinsos), un aspecte vinculat als colls d’ampolla i a les pressions inflacionistes d’abast més global esmentats anteriorment. El conflicte d’Ucraïna és un nou xoc energètic i retardarà la normalització del funcionament de les cadenes globals de valor.
- L’impacte pel canal exportador serà limitat, ja que el pes del mercat rus ja s’havia reduït de forma dràstica des del 2014 arran del «veto rus» a la importació de productes agrícoles europeus (les exportacions agroalimentàries a Rússia i a Ucraïna amb prou feines van representar el 0,4% i el 0,3% del total el 2021, respectivament). No obstant això, el sector patirà un impacte notable de manera directa pel fort encariment de certes entrades procedents del «graner d’Europa». En concret, el 27% i el 62% de les importacions de blat de moro i d’oli de gira-sol, respectivament, procedeixen d’Ucraïna, i Rússia és un proveïdor important d’adobs minerals. A més a més, la guerra està generant un fort augment del preu de les primeres matèries agrícoles, que també afectarà de forma molt destacable el sector agroalimentari.
- Si posem el focus a mitjà termini, les expectatives estan posades en els fons Next Generation EU (NGEU), que han de ser un revulsiu per a la inversió en innovació i per a la transformació digital, i això ajudarà a consolidar l’elevada competitivitat internacional de la qual gaudeix el sector agroalimentari espanyol. Una prova d’això és l’excel·lent xifra d’exportacions agroalimentàries del 2021, que, amb un augment de l’11,2%, va batre un nou rècord i va assolir els 59.000 milions d’euros.
- Pel costat de la demanda, s’espera una normalització plena dels patrons de consum d’aliments, dins i fora de la llar, a mesura que la situació sanitària es normalitzi. Així ho reflecteixen les dades internes de pagaments amb targeta als terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank: la despesa dels espanyols als supermercats continua sent elevada i la despesa en restauració ja supera el nivell previ a la crisi. En aquest àmbit, preocupa que un increment persistent dels preus dels aliments acabi reduint el poder adquisitiu dels consumidors i el consum real. D’altra banda, esperem que la recuperació del turisme internacional doni suport a la despesa en restauració dels estrangers, un segment que encara mostra un important gap en relació amb les xifres prèvies a la crisi.
- La sequera d’aquest hivern ha posat de manifest un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector: millorar l’ús dels recursos hídrics davant un escenari de major escassetat d’aigua, un aspecte que analitzem amb detall al segon article d’aquest informe. En efecte, el canvi climàtic comporta un esforç ingent per adaptar el regadiu espanyol a les noves circumstàncies, i, en aquest sentit, les inversions dels fons NGEU seran un gran suport per modernitzar els regadius, amb l’objectiu de promoure l’estalvi d’aigua i l’eficiència energètica.
- A l’últim article d’aquest informe, analitzem en profunditat el sector oleícola, un sector amb una tradició arrelada al nostre país i del qual som una gran potència productora i exportadora a nivell global (produïm el 46% de l’oli d’oliva mundial). El sector s’ha d’esforçar per diferenciar i posar en valor un producte cada vegada més demandat per la seva qualitat i per les seves excel·lents propietats.