El creixement es va veure beneficiat per la significativa recuperació de la demanda interna i també per l’aportació de les exportacions (5 p. p.). Malgrat que els indicadors per al 2022 encara són escassos, presenten una tendència positiva que apuntava que, en un context de normalitat internacional, enguany l’economia es podria comportar millor del que s’havia previst inicialment (el 4,9% el 2022). Així, en la primera meitat del trimestre, l’indicador diari d’activitat va créixer el 3,7% interanual. De la mateixa forma, al gener, els pagaments amb targetes electròniques es van situar el 9% per damunt dels nivells del gener del 2020 (abans de la pandèmia), i els indicadors de sentiment (els resultats són anteriors a la invasió russa d’Ucraïna) van registrar millores notables al febrer, malgrat l’impacte negatiu de l’escassetat de primeres matèries i de mà d’obra. No obstant això, l’esclat del conflicte a Ucraïna ha introduït un grau d’incertesa molt elevat, amb riscos a la baixa, a causa de l’en­­ca­­ri­­ment dels productes energètics al mercat internacional i del previsible refredament de l’activitat als principals socis comercials, en especial als països del centre d’Europa. En aquest context, el sentit de la revisió de la nostra previsió anterior d’un creixement del PIB del 4,9% el 2022 és ara més incert, de manera que optem per mantenir l’escenari i esperar a disposar d’una visió més completa de les conseqüències de la situació actual.

La primera estimació de l’IPC del febrer confirma la senda alcista dels últims mesos: la inflació va assolir el 4,2% (el 3,3% al gener). L’encariment de l’energia i la transmissió a altres béns continuen sent el principal risc a l’alça per al 2022. A conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna, els preus del Brent i del gas han augmentat de forma molt significativa, en un moment en què les cadenes de proveïment encara no estan normalitzades i els problemes de subministrament d’algunes primeres matèries són un dels principals obstacles per a la producció industrial.

L’ocupació va tancar el 2021 amb un augment de 148.400 persones, el nombre d’aturats va disminuir en 42.600, i la taxa d’atur va recular fins al 6,3% des del 7,3% del final del 2020. Milloren així els nivells anteriors a la pandèmia: hi ha 93.100 llocs de treball més i 21.800 aturats menys que en el 4T 2019. L’augment de l’ocupació s’ha estès tant al sector privat com al públic: l’ocupació privada supera, al final del 2021, el nivell anterior a la pandèmia en 133.700 perso­­nes, i l’ocupació pública va continuar per damunt dels nivells previs a la COVID en gairebé 14.600 empleats, la qual cosa s’explica, en part, per les necessitats derivades de la pandèmia (per exemple, de professionals sanitaris).

En l’últim any, el dèficit de la balança per compte corrent va pujar a 2.403 milions d’euros (el –1,1% del PIB), un empitjorament de 265 milions en relació amb el 2020. Per components, destaquen les millores dels superàvits de la balança turística (1.396 milions més que el 2020) i de la balança de rendes secundàries (+1.245,5 milions), arran de l’augment dels fons europeus rebuts. No obstant això, aquestes millores van ser insuficients per compensar el petit deteriorament de la balança de béns no energètics, la lleugera contracció del superàvit dels serveis no turístics i el significatiu empitjorament del dèficit energètic. Aquest últim va augmentar fins als 5.930 milions d’euros (2.378 milions més que el 2020), a causa de l’augment dels preus dels béns energètics importats, en especial del cru. Les quantitats importades de combustibles van registrar variacions de l’1,9%, mentre que els preus (IVUS) de les importacions energètiques van augmentar en gairebé el 60%.

Malgrat la positiva evolució del nombre de turistes el 2021, amb un avanç del 40% en relació amb el 2020, la recuperació no ha estat uniforme entre regions i entre tipus d’allotjament. De fet, l’Àrea Metropolitana de Lisboa (AML) és la gran perdedora. Els ingressos als establiments d’allotjament turístic de l’AML són els més allunyats dels nivells previs (el –61% en relació amb el 2019), i, el 2021, el nombre d’hostes va ser encara el 58% inferior al del 2019, quan, al conjunt del país, se situava el 46% per sota. Aquests números s’explicarien per dos factors: (i) el major pes dels turistes estrangers en aquesta regió, en comparació amb la resta, i (ii) el fet de ser també la principal regió emissora de turistes residents, que van triar viatjar a zones del país amb menys aglomeració de persones i menys afectades per la pandèmia. Pel que fa als tipus d’allotjament, també hi ha diferències clares: el turisme rural i familiar va ser l’estrella i, el 2021, només va presentar el 5% menys de pernoctacions que el 2019, xifres força per damunt del conjunt de l’hoteleria (el –48% de pernoctacions en el conjunt de l’any en relació amb el 2019).

Les noves operacions de crèdit a les empreses van caure el 2021, l’11,4% interanual, la qual cosa s’explica per les noves operacions de crèdit a les empreses (el –33,5%), un comportament degut, en part, a aquest efecte comparació amb l’elevat volum de línies de crèdit amb garantia de l’Estat que es van concedir durant el 2020. Corregint aquest impacte, les noves operacions a les empreses van recular el 9,9%. Per la seva banda, les noves operacions de crèdit a l’habitatge van mantenir un fort dinamisme (el +34% en relació amb el 2020), malgrat quedar lluny del màxim registrat el 2007. D’altra banda, la pandèmia continua tenint un impacte negatiu sobre els nivells d’endeutament del sector no financer, ja que, al final del 2021, es va situar gairebé en 768.100 milions d’euros (el 363% del PIB). Aquest import representa més de 42.745 milions d’euros en relació amb el final del 2019, i més del 60% d’aquest augment deriva de l’empitjorament de l’endeutament del sector públic no financer a conseqüència dels esforços per combatre la pandèmia. Mentrestant, la cartera de crèdit del sector privat no financer va augmentar el 3,0% interanual al gener.