El començament del conflicte bèl·lic ha arribat en un moment en què la inflació i la incertesa sobre el ritme de pujades dels tipus d’interès per part de la Fed dominaven l’actualitat dels mercats financers. Amb l’augment del risc geopolític s’ha obert un nou escenari de més incertesa, ja que s’hi afegeixen noves incògnites en matèria econòmica, financera i política. Pel que fa als mercats financers, aquesta conjuntura va provocar un increment brusc de la volatilitat i de l’aversió al risc. No obstant això, després de conèixer-se la bateria de sancions imposades per occident a Rússia, els mercats de renda de variable van reaccionar molt positivament en la sessió de divendres i es van registrar pujades importants. No obstant això, aquest ral·li al final de la setmana no va evitar que els principals índexs borsaris anotessin pèrdues en el conjunt de la setmana, especialment notables als índexs europeus (EuroStoxx 50 –2,5%, DAX –3,2% , Ibex 35 –1,2% i PSI 20 –2,4%). Així mateix, el moviment d’aversió al risc va afavorir la volatilitat de les rendibilitats del deute sobirà que, en el cas de la zona de l’euro, a més, va estar protagonitzat per l’estrenyiment de les primes de risc dels bons perifèrics, possiblement esperonats per compres del BCE. Als EUA, però, el moviment va ser més contingut en una mostra més que els inversors no haurien modificat les expectatives sobre el camí d’evolució dels tipus d’interès oficials. Aquest aspecte i el seu perfil d’actiu refugi van donar suport al dòlar, que es va apreciar davant de la resta de les divises mundials. L’altre protagonista de les darreres sessions ha estat el mercat de commodities. La rellevància de Rússia com a productor de matèries primeres de primer ordre (com cru, gas natural i metalls bàsics) i la incertesa sobre si, amb el conflicte obert, es podria produir algun xoc d’oferta els propers mesos, va suposar un fort impuls en els preus. El preu del barril de Brent va arribar a superar els 100 dòlars, per primera vegada des del 2014, igual que el preu del gas natural europeu (TTF holandès) que va escalar un 32% per situar-se sobre els 94 euros el MWh.

Al febrer, l’Ifo alemany va millorar fins a un 98,9 (un 96 anterior); el sentiment econòmic per a la zona de l’euro elaborat per la Comissió Europea va augmentar en 1,3 punts, fins al 114, i el PMI Markit va pujar a Alemanya (56,2 vs. 53,8), França (57,4 vs. 52,7) i la zona de l’euro (55,8 vs. 52,3), gràcies a la substancial millora de les expectatives de serveis. No obstant això, aquestes enquestes es van tancar abans de la intervenció militar russa a Ucraïna. A més de l’augment de la incertesa i de l’efecte de les sancions, el canal més immediat de contagi per a la zona de l’euro és l’energètic, ja que Rússia subministra més del 46% del gas i del 30% del cru que importa la zona de l’euro. És força probable que l’alça dels preus de l’energia provoqui una revisió a la baixa en previsió de creixement per a la zona de l’euro i a l’alça la de la inflació, si bé encara és massa aviat per quantificar la magnitud d’aquestes revisions.

Els indicadors dels EUA continuen mostrant un panorama mixt en el 1T 2022. L’índex de sentiment empresarial compost (el PMI) va augmentar significativament al febrer, fins als 56,0 punts (51,1 al gener), per un increment tant del component de manufactures com del de serveis. La millora de la situació sanitària durant el mes va esperonar les vendes empresarials. Amb tot, l’indicador també va mostrar que les tensions inflacionistes són lluny d’esvair-se. Per contra, l’índex manufacturer elaborat per la Fed de Richmond es va moderar en el mes, i també ho va fer l’índex de sentiment del consumidor elaborat pel Conference Board. Així, novament, una setmana amb fortalesa en algunes dades i certa debilitat en d’altres. Tot i així, vistos en conjunt, els indicadors per al 1T 2022 encara són compatibles amb avenços positius del PIB nord-americà en el tram inicial de l’any.

Així, la xifra de negocis del sector industrial i de serveis va retrocedir un 1,4% i un 3,1% intermensual al desembre, respectivament. Tot i la reculada, el conjunt del trimestre va tancar clarament en positiu, amb avenços intertrimestrals del 7,4% al sector industrial i del 6,4% al de serveis. En relació amb el mateix mes del 2019, tots dos indicadors es van mantenir àmpliament per sobre dels nivells precrisi (10,2% i 4,7%, respectivament).