Amb aquesta finalitat es van establir un conjunt d’objectius que passen per una reducció del 50% dels pesticides i del 20% dels fertilitzants i per l’augment fins al 25% de la superfície ocupada per l’agricultura ecològica. A aquests objectius més específics del sector agrícola s’ha d’afegir la reducció del 55% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

El compliment d’aquests objectius es beneficiarà de la gran dimensió dels fons europeus disponibles per als sis propers anys, entre els quals destaquen els atribuïts en el marc del programa Next Generation EU. En aquest àmbit, en el marc del Component 5 del Pla de Recuperació i Resiliència dedicat a la capitalització i a la innovació em­­presarial, es va llançar l’Agenda de recerca i innovació per a la sostenibilitat de l’agricultura, l’alimentació i l’agro­­indústria, l’objectiu de la qual és promoure el creixement del sector agroalimentari de manera sostenible. Compta amb una dotació de 93 milions d’euros, dels quals 80 mi­­lions es destinen a la transició climàtica i 13 milions a la digital. D’aquests, ja s’han activat dos programes, dotat cadascun d’ells amb 4 milions d’euros: Agricultura 4.0, per promoure la digitalització i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació, i Territoris Sostenibles, l’objectiu del qual és promoure el desenvolupament sostenible i la gestió eficient dels recursos naturals.

El primer objectiu establert per mitigar els efectes del canvi climàtic a Europa és la reducció del 55% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre el 1990 i el 2030. El paper del sector agrícola és fonamental. En concret, es pretén reduir l’emissió de metà (CH₄), re­­sultant del procés digestiu del bestiar, del maneig dels fems i del cultiu de l’arròs; d’òxid nitrós (N₂O), resultant dels sòls fertilitzats amb nitrogen i fems, i de diòxid de car­­boni (CO₂), resultant de les alteracions en la utilització dels sòls. El sector agrícola també pot contribuir a la re­­ducció d’aquestes emissions mitjançant l’augment de la superfície forestal o vegetal que contribueix a l’ab­­sorció del CO₂.

A Portugal, l’evolució global d’aquestes emissions presenta un comportament favorable des del 2005, i es preveu que, si es mantenen els ritmes de reducció d’emissions, es podrà complir l’objectiu fixat per la UE. Malgrat tot, el sector agrícola difereix del comportament de l’economia total, perquè, des del 2011, s’ha assistit a l’augment d’aquestes emissions. El 2019, les emissions del sector eren de 6,9 milions de tones, gairebé 4 milions més del que resulta de l’aplicació de l’objectiu al sector, i contribuïen en gairebé el 12% a les emissions totals de l’economia (l’11% a la UE i el 13% a Espanya). Però, si ens fixem en aquest indicador tenint en compte la superfície agrícola utilitzada (SAU), sembla evident l’atenció que el sector presta a la qüestió, ja que, entre el 2005 i el 2019, les tones de gasos amb efecte d’hivernacle emeses per hectàrea van caure des de les 23 tones fins a les 16, la qual cosa és un indici clar de la millora que ha aconseguit dur a terme des del punt de vista mediambiental.

El segon objectiu estableix la reducció del 50% de l’ús de pesticides químics fins al 2030. Si es pren com a base l’índex de risc harmonitzat per a l’ús de pesticides,1 Portugal presenta una evolució positiva, ja que n’ha reduït la utilització el 25%. No obstant això, aquest és un objectiu al qual caldrà parar esment, perquè, malgrat que, fins al 2016, la reducció hagi estat significativa, de llavors ençà s’observa un cert estancament. De la mateixa manera, hi ha una reducció important (el –30%) en la venda de pesticides des del 2011, però, en els tres últims anys, la tendència s’ha invertit. El compliment de l’objectiu implica la reducció mitjana anual de 780 tones per any, molt per damunt de la reducció de 32 tones per any registrada el 2017-2019.

Un altre aspecte rellevant en què el sector agrícola pot contribuir al compliment del Pacte Verd Europeu és la reducció del 50% de les pèrdues de nutrients del sòl fins al 2030, amb l’objectiu de reduir el risc de contaminació del sòl, de l’aigua i de l’aire. Amb aquesta finalitat, es calcula el balanç de nutrients,2 els resultats del qual per a Portugal són insatisfactoris, en especial en el cas del nitrogen, l’excedent del qual en els últims anys presenta una tendència creixent, fins a assolir els 45 quilograms per hectàrea de superfície agrícola utilitzada el 2019. En el cas del balanç del fòsfor, l’evolució també és desfavorable, però l’excedent és més reduït: 5,8 quilograms.

Un altre objectiu fixat al Pacte Verd Europeu té a veure amb la reducció de l’aïllament de les zones rurals, mitjançant, per exemple, la possibilitat de ple accés de les poblacions rurals a internet de banda ampla. L’objectiu és que la cobertura d’aquestes zones sigui del 100% el 2025, i aquí Portugal es troba ben posicionada, ja que ja té cobert el 70% d’aquestes zones.

L’últim objectiu per al sector és que el 25% de la superfície agrícola estigui dedicada a l’agricultura ecològica. Segons Eurostat, a Portugal, aquest percentatge era del 8,2% el 2019 i presenta una tendència positiva, però el ritme d’avanç sembla insuficient. El mateix succeeix amb la proporció de la superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat, l’objectiu de la qual al Pacte Verd Europeu és del 10% i que a Portugal se situa en el 7,6%.