En les tres últimes iteracions de l’enquesta,1 el principal factor limitatiu per a la producció ha estat l’escassetat de materials i/o d’equipament. Així ho recull el primer gràfic, en què es mostren els resultats de l’enquesta per al conjunt del sector manufacturer en una comparativa internacional. Aquest primer missatge és coherent amb les disrupcions que travessen les cadenes globals de subministrament.1 Tot i que s’observen diferències significatives entre països (els problemes que presenta Alemanya són molt superiors als de la resta), en tots ells el percentatge d’empreses que declaren problemes de subministrament se situa clarament per damunt del rang històric habitual. Així, el 25% de les empreses es­­pa­­nyoles esmenten que un factor que limita la seva capacitat de producció és l’escassetat de materials i/o d’equi­­pa­­ment. Una dada elevada si tenim en compte que, segons les dades històriques, habitualment només entre el 2% i el 7% de les empreses l’esmenten com un factor limitatiu. Malgrat que en menor mesura, sembla que l’accés a la mà d’obra tam­­bé és un factor que limita la capacitat de producció del sector. En canvi, ara com ara, els factors vinculats a la demanda o de tipus financer no són un llast significatiu per a la producció.

En segon lloc, constatem que el grau de severitat de l’es­­cas­­se­­tat de materials i/o d’equipament no ha anat a més en l’últim trimestre: els resultats de l’última enquesta del gener són molt similars als de l’octubre a tots els països, llevat, pot­­ser, d’Itàlia. El percentatge d’empreses espanyoles que es­­menten l’escassetat de materials i/o d’equipament com un factor que limita la seva capacitat de producció és del 25% al gener del 2022, un registre elevat, tot i que estable en relació amb el trimestre anterior (el 27%). D’aquesta manera, no sembla que la severitat del problema hagi anat a més des de l’octubre del 2021.

Si baixem al detall per sectors, observem que, a Alemanya, l’escassetat és generalitzada. Hi ha, fins i tot, alguns sectors, com el de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics i el de fabricació de material i equipament electrònic, en què totes les empreses enquestades assenyalen que tenen problemes d’escassetat. El cas d’Espanya és menys sever. Els problemes d’escassetat no són generalitzats i es concentren en determinats sectors, principalment a la indústria paperera, a la fabricació de productes metàl·lics i electrònics i a la indústria automobilística. La taula adjunta mostra els resultats de l’enquesta acolorits en funció del grau de severitat que presenta cada sector (vegeu la llegenda).2

Ara com ara, les dades apunten al fet que, tot i que les dificultats que pateixen les cadenes de subministraments poden arribar a llastar el ritme de recuperació, no sembla que hagin de fer que la recuperació descarrili. Una mostra d’això és la dada del PIB del 4T 2021, que va presentar un creixement elevat (del 2% intertrimestral), impulsat, en bona part, per la inversió en béns d’equipament, en un context d’escassetat elevada de subministraments. Així mateix, tal com ho mostren les dades d’afiliació, al gener, l’ocupació va continuar creixent a un bon ritme.3 L’afiliació va mantenir el to fins i tot al sector més afectat per l’escassetat de materials, la indústria, on va créixer el 2,7% interanual i va superar el creixement interanual del 4T 2021 (el 2,3%). Per la seva banda, tot i que amb dades una mica més endarrerides, l’ín­­dex de producció del sector manufacturer va créixer el 0,6% en el 2S 2021, període en què es van intensificar els colls d’ampolla, en relació amb el 1S 2021.4 Un avanç tímid, però un avanç, malgrat tot. D’aquesta manera, tot sembla indicar que la recuperació tindrà continuïtat en el 1T 2022, tot i que a un ritme més moderat que el del trimestre anterior, a causa de l’impacte de la sisena onada de contagis.

Així i tot, les distorsions en les cadenes de subministraments pressionen els preus de producció a l’alça. Es tracta d’una dinàmica que podria exacerbar un dels riscos més rellevants en l’actualitat, el de les pressions inflacionistes en els preus al consum. I això podria tenir derivades pernicioses per al creixement.