La primera estimació indica que el PIB va créixer l’1,6% intertrimestral i el 5,8% interanual en el 4T 2021, la qual cosa situa el creixement en el conjunt del 2021 en el 4,9%. El bon resultat de l’últim trimestre hauria rebut el suport del dinamisme del consum, impulsat per l’acumulació d’estalvi durant els confinaments i pel bon comportament de les exportacions de béns i de serveis turístics. De cara al 2022, només hi ha informació sobre el sentiment dels agents econòmics, que revelen comportaments mixtos. Els sectors de la indústria i dels serveis es mostren més cauts al començament del 2022, mentre que, a la construcció i al comerç, la confiança ha millorat. De la mateixa manera, les famílies es mostren més optimistes al començament de l’any, la qual cosa fa que el consum continuï sent un dels principals impulsors del creixement. Mentrestant, sembla que la situació pandèmica entra en una nova etapa. Malgrat que el nombre de nous casos va batre successius rècords al gener, la pressió hospitalària és molt més moderada que en anteriors onades de contagis, amb una ocupació de les UCI associada a la COVID situada al voltant del 15% de la capacitat de l’SNS. Sembla també que la letalitat ha millorat, amb un nombre de defuncions a l’alça, però que amb prou feines representa el 20% de les registrades un any enrere.

En un moment en què les enquestes de conjuntura a les empreses de la indústria de béns de consum assenyalen uns nivells màxims històrics d’expectatives de preus a tres mesos, la dada d’avanç de la inflació al gener va confirmar aquesta tendència amb un repunt de 6 dècimes, fins al 3,3%. El component energètic continua pressionant a l’alça, pels efectes de base, per l’augment de les tensions geopolítiques a Ucraïna, que s’han reflectit en el preu del Brent, i també pel trasllat de l’encariment dels costos energètics al preu final d’altres productes. L’any 2021 va tancar amb una inflació mitjana anual de l’1,3%. Des del juliol, el component del transport, que inclou els combustibles per a automòbils, presenta una inflació persistentment per damunt del 5% (va arribar fins i tot al 8,8% al novembre). No obstant això, ha estat al desembre quan un major nombre de components s’ha situat per damunt del 2%, la qual cosa ha empès la inflació al 2,7%.

Les dades disponibles del final del 2021 per al turisme nacional confirmen una trajectòria de recuperació superior a la que havíem projectat. De fet, en el conjunt de l’any passat, la xifra d’estades hoteleres va assolir el 54% del nivell anterior a la pandèmia (una mica per damunt del 50% previst per CaixaBank Research). El gran motor de la recuperació van ser els turistes residents, que, en relació amb el 2019, van ser només el 20% menys, mentre que, en els no residents, aquesta bretxa va ser encara del 64%. De fet, en regions com l’Algarve o Madeira, el nombre de pernoctacions per part de turistes residents ja va superar les xifres del 2019.

El dèficit públic es va reduir el 2021 al 4,2% del PIB (en termes de caixa), una xifra substancialment inferior al 5,8% registrat el 2020 i a l’última estimació del Govern (el 4,7%). El dèficit en l’òptica oficial (és a dir, en termes de comptabilitat nacional) pot haver-se quedat per sota del 4,0% del PIB, percentatge inferior a la previsió de CaixaBank Research (el –4,3% del PIB). El creixement dels ingressos (el 9,3%) ha superat el de les despeses (el 5,2%), un comportament que es va beneficiar de l’augment dels ingressos per IRPF, per IVA i per aportacions a la Seguretat Social, a més dels ingressos derivats de la subhasta de 5G, dels fons europeus i dels dividends de la CGD. La despesa, al seu torn, va augmentar, principalment, a causa del creixement de les despeses de personal, de les transferències corrents i de la inversió i adquisició de béns i de serveis (on s’inclou l’adquisició de vacunes i de tests COVID-19). En conjunt, les mesures COVID hauran assolit gairebé el 2,6% del PIB el 2021, xifra superior a la registrada el 2020 (el 2,3%). D’altra banda, cal assenyalar que el Partit Socialista va guanyar amb majoria absoluta les eleccions legislatives del 30 de gener, la qual cosa garanteix un escenari d’estabilitat de cara als quatre propers anys. L’elaboració i la presentació de la Proposta de Pressupost d’Estat per al 2022 s’espera que sigui àgil (haurà d’entrar en vigor a l’abril o al maig), tenint en compte que es presentarà la proposta que es va rebutjar a l’octubre, tot i que ajustada amb les últimes dades econòmiques.

Més concretament, el 2022, les necessitats de finançament de l’Estat per cobrir el dèficit públic i el venciment de deute a mitjà i a llarg termini s’estimen en 24.300 milions d’euros. Per a la seva cobertura, el Tresor espera emetre 17.700 milions d’obligacions del Tresor. La resta es finançarà amb deute a curt termini, amb fons europeus i amb la utilització de dipòsits del Tresor (13.000 milions d’euros). Malgrat que les necessitats de finançament se situen encara per damunt de les del 2018 i el 2019, ja s’observen indicis del retorn a la consolidació dels comptes públics (interrompuda durant la pandèmia), un element fonamental per consolidar la confiança del mercat l’any en què el BCE inicia la retirada dels estímuls monetaris. Les nostres estimacions apunten al fet que les compres d’obligacions per part del BCE el 2022 es reduiran gairebé fins als 10.000 milions, més o menys la meitat dels registres del 2020 i del 2021. Un xifra que cobriria en poc més del 40% les necessitats de finançament de l’any (molt per sota del 85% i del 90% del 2020 i del 2021, però encara per damunt dels nivells de cobertura del 2018 i del 2019).

Al desembre, la cartera va augmentar el 2,9% interanual, un registre que s’explica per les empreses (el 2,2% interanual) i pels particulars (el 3,3% interanual). Destaca el crèdit a l’habitatge, l’estoc del qual va créixer el 3,3% interanual, un comportament que s’explica pel fort dinamisme de les noves operacions (en la data d’elaboració d’aquest article, s’ha publicat que, fins al novembre, van augmentar el 38% interanual).