El sector turístic espanyol ha experimentat, en els últims anys, un desenvolupament excepcional, fins a convertir-se en una de les principals fonts d’activitat, de renda i d’ocupació de l’economia espanyola. Aquest fort desenvolupament ha desencadenat, de manera paral·lela, l’aparició d’algunes conductes crítiques i de rebuig social al paper del turisme en certes destinacions i en certs moments del temps, fins que, el 2020, la crisi del coronavirus va paralitzar l’activitat del sector i va posar sobre la taula la seva rellevància en el sistema econòmic i social de molts territoris espanyols. En l’actualitat, les polítiques posades en marxa per les autoritats europees i pel Govern espanyol apunten clarament cap a una sortida de la crisi sota criteris de sostenibilitat i de resiliència, que, en el cas del sector turístic, adquireixen un doble vessant. D’una banda, l’activitat turística és especialment sensible a l’efecte del canvi climàtic, com ara l’augment del nivell del mar, els fenòmens climàtics extrems, la degradació mediambiental o la pèrdua de biodiversitat. De l’altra, hi ha un ampli marge de millora perquè el sector turístic sigui més sostenible, ja que és una activitat que comporta elevats nivells de contaminació de l’atmosfera i de forta pressió sobre els recursos naturals.

En aquest sentit, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix els principis de sostenibilitat en funció de tres àmbits: mediambiental, econòmic i sociocultural. El primer persegueix donar un ús òptim als recursos naturals i mediambientals, així com preservar la diversitat biològica. L’aspecte econòmic correspon a l’impacte de l’activitat turística sobre l’economia de la localitat receptora de turisme, de manera que es promoguin activitats viables a llarg termini, amb oportunitats de feina estable i amb l’obtenció d’uns beneficis socioeconòmics ben repartits. Finalment, l’àmbit sociocultural busca conservar i enfortir els actius culturals i arquitectònics i els valors tradicionals de la destinació turística.

En tenir en compte els tres aspectes que l’OMT defineix sobre la sostenibilitat del sector turístic, tractem d’establir un indicador rellevant per a cadascun d’ells amb la finalitat de mesurar en quin punt es troba la sostenibilitat al sector i quins haurien de ser els passos que cal fer a partir d’ara. Cal destacar que la nostra anàlisi es realitza amb dades anteriors al 2020, ja que l’efecte de la pandèmia sobre aquests indicadors distorsionaria l’anàlisi que es pretén fer en aquest article.

En l’àmbit mediambiental, s’utilitza l’evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) cap a l’atmosfera per part dels sectors que aglutina la indústria turística spanyola.⁶⁶ Per analitzar el sector només tenim en compte l’evolució dels tres gasos que més expulsa a l’atmosfera: diòxid de carboni (CO₂), òxids de nitrogen (NOx) i monòxid de carboni (CO). La primera conclusió que es pot extreure és que la major part de l’emissió de GEH procedeix dels sectors del transport (representen al voltant del 12% del PIB turístic), concretament de l’emissió d’òxids de nitrogen derivada de la combustió dels motors. Aquests sectors es troben entre els més contaminants del conjunt de les branques d’activitat. A més a més, els seus nivells de contaminació han augmentat des del 2013 per al cas del transport aeri, mentre que, per al transport terrestre, han disminuït, però es mantenen en nivells molt elevats. Pel que fa als serveis d’allotjament i restauració i a les activitats d’agències de viatges i turoperadors, el monòxid de carboni és el gas contaminant que més s’expulsa a l’atmosfera.⁷ Tot i que els nivells de contaminació no són alarmants, lluny de moderar-se, entre el 2013 i el 2019, van mostrar un creixement del 78% en el cas de l’allotjament i del 38% en el cas de les agències i dels turoperadors.

Els indicadors de valor econòmic consideren la contribució del turisme a la sostenibilitat econòmica de cada destinació. Per mesurar aquest àmbit, considerem com a variables el nombre mitjà de pernoctacions al mes (volum d’activitat) i la despesa per turista (valor d’aquesta activitat). El volum i el valor del turisme són essencials per a la sostenibilitat econòmica d’una destinació: com més elevada sigui la despesa per dia, més eficient serà la destinació en la generació de valor turístic.

La relació entre el volum (nombre de pernoctacions) i la despesa per turista es pot veure al gràfic següent.⁸ Entre les províncies més turístiques (aquelles amb més de 10 milions de pernoctacions a l’any), la despesa mitjana se situa al voltant dels 300 euros per turista. Entre aquestes destinacions, destaca negativament el cas de Las Palmas: la segona província amb més pernoctacions, però amb una despesa mitjana modesta. A la resta de províncies, la despesa mitjana per turista se situa per sota dels 175 euros. En aquest cas, destaquen de forma molt positiva, entre d’altres, Girona, Alacant o Guipúscoa, que es caracteritzen per un volum més modest d’estades hoteleres, però que gaudeixen d’una despesa per turista molt elevada.

Indicadors econòmics: despesa turística vs. pernoctacions

Eix Y: Despesa/turista; Eix X: Pernoctacions (milions)

Com a indicador bàsic per mesurar l’impacte social i cultural sobre les diferents destinacions turístiques, mesurem la congestió a les diferents províncies, ja que influeix en la satisfacció dels residents i és un indicador bàsic de l’impacte social del turisme sobre una comunitat. Per fer-ho, utilitzem la variable del nombre de pernoctacions en proporció de la població resident, els resultats de la qual es poden observar de forma resumida al mapa següent. En termes generals, no s’observa una pressió turística rellevant a la major part del territori.⁹ No obstant això, criden l’atenció els casos (i) de les regions insulars, destinació eminentment de platja i de natura, que reben molt turisme internacional;¹⁰ (ii) de certes zones pròximes a la frontera amb França, amb un model turístic de platja i de muntanya (Osca, Tarragona i Girona), que tenen una població local reduïda i que reben la visita de països veïns, i (iii) de certes localitats d’Andalusia, que reben tant turisme nacional com internacional (Màlaga, Huelva i Almeria). Evidentment, la congestió de les destinacions més turístiques ha empitjorat en els últims anys, tenint en compte que la població ha crescut, de mitjana, molt menys que l’arribada de turistes.¹¹  

Pernoctacions en proporció de la població resident

Atesos els indicadors disponibles, sembla clar que hi ha marge de millora en els propers anys. En l’àmbit mediambiental, els nivells de contaminació, fins i tot, han augmentat en els últims anys, i les línies de millora van des de la promoció de construccions més eficients i amb més qualitat energètica, passant per sistemes de condicionament més moderns, fins a la promoció de mitjans de mobilitat més sostenibles, entre altres aspectes. En termes econòmics, no hi ha dubte de la importància del sector per al conjunt de l’economia espanyola, tot i que caldrà vigilar les destinacions especialment demandades, amb nivells elevats de congestió, on l’aportació econòmica del sector és modesta. Finalment, en termes  socioculturals, hi ha algunes regions amb una sobredemanda turística creixent que provoca malestar en determinades poblacions residents, ja que causa problemes de congestió en localitats petites, amb serveis públics limitats i que no sempre estan preparades per absorbir aquesta ingent demanda estacional. 

A partir d’aquí, l’agenda cap a la sostenibilitat del sector passa per reprendre iniciatives anteriors a la COVID-19 i que permetin, ara, aprofitar els fons procedents d’Europa.¹² En concret, el sector turístic espanyol apareix al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Dins aquest Pla, l’eix que rebrà més inversió és l’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions, que compta amb un pressupost estimat d’uns 1.900 milions d’euros per als tres propers anys.¹³

Entre els objectius d’aquestes iniciatives no solament hi ha que les destinacions espanyoles siguin capaces d’integrar en la seva oferta criteris de sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial, sinó també desenvolupar estratègies de resiliència davant els reptes actuals (canvi climàtic, sobredemanda turística i crisis sanitàries i de seguretat) i assolir una major cohesió territorial. És a dir, promoure un millor repartiment de les càrregues sobre el territori i consolidar una gestió territorial integral que ajudi a frenar els processos de despoblació. L’objectiu final és tractar de millorar la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model que sigui més sostenible, de més qualitat i, per tant, amb més valor afegit.