Al final del mes de novembre, la millora de la situació del sector turístic era palpable. Es van consolidar les bones xifres de l’estiu, gràcies al fet que es va aconseguir allargar la temporada durant el mes d’octubre i una part de novembre. Aquesta bona tendència s’ha enterbolit amb la irrupció de la nova onada de la COVID-19 a Espanya, vinculada a la variant òmicron. De cara als propers mesos, aquest context planteja dubtes sobre l’estabilitat del sector turístic, que podria veure com l’inici del 2022 torna a ser negatiu. No obstant això, quan s’estabilitzi aquesta onada, cal pensar que el sector tornarà a la senda de recuperació que venia registrant fins al mes de novembre. Pel que fa al conjunt de l’any 2022, ens mantenim optimistes i esperem que millorin de forma apreciable les xifres del 2021, malgrat l’elevada incertesa que es manté avui dia. 

Després de l’intens procés de recuperació que va experimentar el sector turístic a l’estiu passat, els indicadors d’activitat publicats fins al mes de desembre no mostraven senyals d’esgotament. La demanda, l’oferta i els preus mantenien el bon to mostrat a l’estiu i, fins i tot, van continuar millorant en el seu camí per tancar la bretxa amb el nivell pre-COVID. Això, tenint en compte que els riscos vinculats a l’evolució de la pandèmia van tornar a emergir cap a la meitat de novembre, quan es van iniciar els repunts de contagis a Europa i es va expandir la nova variant òmicron. Malgrat tot, la demanda turística es va mantenir molt sòlida i va consolidar, setmana rere setmana, la gran millora assolida cap a la meitat del 2021.

Segons les dades de les enquestes d’ocupació hotelera i d’establiments no hotelers de l’INE, la senda de recuperació es va intensificar a l’octubre. Les pernoctacions totals es van situar el 18% per sota del mateix mes del 2019 i van millorar en 4 p. p. el bon registre de l’agost. Les pernoctacions de turistes internacionals es van situar el 32% per sota de l’octubre del 2019 (17 p. p. millor que a l’agost), gràcies a una recuperació molt intensa de l’arribada de turistes britànics, que es va situar en nivells superiors als vistos a l’agost. Per la seva banda, les pernoctacions de turistes domèstics van sorprendre de manera considerable en situar-se el 18% per damunt de l’octubre del 2019. Aquesta dinàmica dona suport a la hipòtesi que la demanda embassada i captiva¹ va continuar tenint un efecte important sobre el turisme domèstic i que els esforços per allargar la temporada per part del sector van tenir els seus fruits.

L’«estirament» de la temporada turística va tenir un efecte clar a l’octubre, però, segons les dades de despesa amb targetes als TPV de CaixaBank dels comerços hotelers, no sembla que aquest efecte es mantingués al novembre. Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, la caiguda estacional de la despesa entre mitjan agost i l’última setmana d’octubre va ser menys intensa que el 2019 i va apropar de forma apreciable la despesa setmanal del 2021 a la del 2019. No obstant això, des de la primera setmana de novembre, es va observar una correcció d’aquest efecte, la qual cosa ha tornat a col·locar la despesa del 2021 en una estacionalitat més similar, tot i que una mica inferior, a la del 2019.

Més enllà de l’anàlisi del turisme vacacional i d’oci, molt dominador durant la temporada alta, és també rellevant analitzar la situació del turisme de negocis, molt important per mantenir viva l’activitat turística durant els mesos d’hivern i clau per a les destinacions turístiques urbanes. Aquest tipus de turisme no és un pilar principal per al sector, però és un focus d’ingressos força important que va generar el 8,2% de la despesa turística total el 2019, amb aportacions molt similars a les del turisme de negocis domèstic (d’estades més curtes) i internacional (més enfocat a les grans fires).

Tal com es mostra al doble gràfic següent, abans que s’iniciés la gran recuperació al maig del 2021, el turisme de negocis es va comportar relativament millor que el turisme d’oci, tant per a internacionals com per a domèstics. No obstant això, el nombre de turistes domèstics que viatgen per negocis s’ha mantingut estancat en un nivell situat al voltant del 30% per sota del nivell del mateix període del 2019. Els turistes internacionals que viatgen per negocis sí que es van recuperar des del maig del 2021, però a una velocitat menor a la del turisme d’oci, i han mostrat senyals d’estancament en els últims mesos.

Aquest estancament podria ser degut a l’impacte de la transformació digital viscuda durant la pandèmia, que ha comportat que les interaccions laborals depenguin molt menys de la presencialitat, sobretot en reunions (més rellevants per al turisme domèstic). Això podria representar que el potencial de millora del turisme de negoci sigui menor en un context de normalització de la mobilitat. 

Atesa la naturalesa canviant i incerta de la conjuntura actual, cada vegada guanya més rellevància poder fer una anàlisi amb grans bases de dades que proveeixen informació molt més rica. Per aquest motiu, a CaixaBank Research, estudiem els pagaments amb targeta als terminals punt de venda (TPV) de CaixaBank utilitzant metodologia big data, amb la finalitat d’elaborar indicadors de despesa turística de gran granularitat.

Si ens aturem a observar l’indicador de consum amb targetes als TPV de CaixaBank per branca d’activitat, actualitzat fins a l’última setmana del mes de novembre (vegeu el gràfic de la pàgina següent), observem que les diferències entre sectors en el procés de recuperació el van moderar. En concret, els sectors de la part de la cadena de valor més pròxima al consum en destinació van veure com l’efecte de la demanda embassada es va esvair parcialment, mentre que els sectors intermedis (transport i comercialització) van veure com, a poc a poc, milloraven les seves condicions.

D’una banda, els sectors d’agències de viatges i de transport de viatgers, que arrossegaven una situació negativa l’estiu passat, van millorar de manera gradual, fins a situar-se, en l’última setmana de novembre, el 39% i el 29% per sota del mateix període del 2019, respectivament (vegeu el gràfic). Altres sectors que van despuntar més a l’agost del 2021, com allotjaments i lloguer de vehicles, van moderar els repunts i es van acostar a la mitjana. Per la seva banda, l’indicador de consum basat en els pagaments amb targeta als comerços de restauració va mantenir creixements molt elevats de facturació al final de novembre i va apuntar a una bona situació del sector, però també al major ús de les targetes en aquesta mena de comerços després de la irrupció de la COVID-19.²

La recuperació dispar del sector hoteler a l’estiu

El sector es va recuperar amb molta força durant els mesos d’estiu del 2021. No obstant això, la recuperació no ha estat igual per a tots, quelcom que s’observa ràpidament en analitzar la recuperació de les pernoctacions turístiques a les diferents comunitats autònomes (CA), que van registrar des de caigudes superiors al 40% en relació amb l’estiu del 2019 fins a creixements de gairebé el 10%.

Per entendre millor la desigualtat en la recuperació entre les empreses hoteleres, analitzem la recuperació en la facturació a tots els comerços hotelers amb TPV de CaixaBank, la qual cosa ens permet veure com s’ha distribuït la millora de la despesa turística.

Tal com s’observa a les taules següents, la recuperació agregada del sector no ha estat del tot representativa i ha presentat grans diferències entre el 25% d’hotels amb millor i amb pitjor comportament. Segons la nostra anàlisi, la variació mitjana en la facturació als TPV dels hotels a l’estiu del 2021 va ser del –16% en relació amb el mateix període del 2019. No obstant això, més del 25% dels hotels amb TPV de CaixaBank van mantenir caigudes superiors al 52% l’estiu passat, mentre que el 25% d’hotels amb millor comportament van assolir creixements superiors al 19%.³

Aquestes diferències es mantenen, fins i tot, quan tenim en compte la dependència del turisme estranger, la dimensió i la CA on es localitza l’hotel (vegeu les taules), la qual cosa corrobora que hi ha una desigualtat enorme dins el sector i que, a causa d’aquesta desigualtat, encara hi ha un gran nombre d’hotels que estan travessant una situació complicada. Les eines de política econòmica haurien de continuar tenint en compte aquesta desigualtat i haurien de mantenir mecanismes de suport per a les empreses en dificultats.

Facturació als TPV de CaixaBank de comerços hotelers entre el juliol i el setembre del 2021

Distribució de la variació en relació amb l’estiu del 2019

Tot i que la lectura dels indicadors d’activitat turística a Espanya és molt positiva fins al desembre, la irrupció de la nova variant òmicron ha canviat de manera considerable les perspectives a curt termini. L’escalada de les restriccions per contenir aquesta nova onada empitjorarà les xifres d’activitat de l’inici del 2022, tot i que encara hi ha molta incertesa sobre la magnitud del xoc, ja que, aquesta vegada, les eines que tenim a la nostra disposició per combatre l’avanç de la pandèmia ja no solament es basen en la mobilitat, sinó que també es basen en la vacuna, en la capacitat de testatge i en la campanya de la dosi de reforç.

En aquest sentit, podem aprendre de la situació viscuda pels països del nord d’Europa durant el mes de desembre, quan ja estaven immersos en la nova onada de COVID-19 i van haver d’adoptar mesures de restricció. Per fer-ho, analitzem les dades d’alta freqüència de vols que ofereix Eurocontrol, que sumen les operacions domèstiques i internacionals i que ajuden a aproximar el moviment de turistes en altres països del nostre entorn. Tal com es recull al gràfic de la pàgina següent, la mobilitat aèria als països afectats més aviat per la nova onada no van patir un impacte gaire intens sobre la mobilitat aèria durant el mes de desembre. Només a Àustria, on es van imposar restriccions més severes, el nombre de vols es va allunyar de la referència pre-COVID, amb una caiguda del 42% en relació amb el desembre del 2019 (el –35% al novembre). Per la seva banda, la mobilitat aèria a les destinacions turístiques del sud d’Europa, menys afectades per l’onada en el conjunt del mes, va assolir cotes entre el 20% i el 15% inferiors a les del mateix període del 2019 i va millorar els registres del novembre.

Aquesta anàlisi de les experiències viscudes en altres països europeus ens ajuda a preveure que l’impacte d’aquesta nova variant no hauria de ser tan elevat com el de les onades prèvies a la vacuna, malgrat que esperem que sigui elevat.

L’escenari actual ve marcat per una gran incertesa. L’anàlisi de tots els indicadors, oficials, interns i d’alta freqüència, ens atorga un senyal molt positiu, fins i tot durant el mes de desembre. No obstant això, la situació de la pandèmia ha empitjorat de forma molt destacada i, de retruc, l’escalada actual de les restriccions serà una sotragada important en la recuperació, si més no durant els mesos de gener i de febrer, i intensificarà els riscos a mitjà termini.

Per construir el nostre escenari de previsions, assumim que els mesos de gener i de febrer estaran apreciablement afectats per les restriccions. Malgrat això, l’impacte de les restriccions hauria de ser molt inferior al de les onades prèvies, gràcies al fet que, a més de les restriccions, comptem amb solucions mèdiques de les quals no disposàvem un any enrere. En concret, la gran proporció de població vacunada, que té un efecte molt clar sobre la probabilitat de desenvolupar casos severs, la gran capacitat de testatge i la campanya de vacunació de la tercera dosi.⁴ Així, a mitjà termini, preveiem una estabilització de la pandèmia, que hauria de permetre recuperar el nivell de mobilitat domèstica i la senda de millora de la mobilitat internacional previs a la recent onada de COVID-19.

En aquest context de lectures mixtes, estimem que l’any 2021 va tancar amb un nivell de PIB del 55% del 2019, la qual cosa va millorar en un 58% el registre del 2020, gràcies a la inèrcia positiva del turisme internacional i domèstic observada en l’anàlisi dels indicadors disponibles.

De cara al 2022, esperem que el difícil inici de l’any no marqui els registres del conjunt de l’exercici. Així, preveiem que la despesa dels turistes internacionals creixerà el 92% i se situarà al voltant del 70% del nivell de la despesa observada el 2019. En aquest escenari, contemplem un inici d’any complex, a causa de la nova onada, però assumim que l’impacte serà temporal i que el sector tornarà a la senda del creixement, secundat, en gran part, per la recuperació de la mobilitat del turisme de la UE i britànic, que va mostrar tendències molt positives fins al desembre del 2021. Pel que fa al turisme domèstic, esperem que l’impacte de les restriccions sigui menys intensa i que, durant la temporada alta, l’efecte de la demanda captiva continuï mantenint la despesa dels turistes espanyols en nivells similars als del 2019 i dugui la despesa turística domèstica anual a situar-se ja per damunt del nivell prepandèmic.

Pel que fa al nivell del PIB turístic el 2022, les xifres esperades per al conjunt de l’any es mantenen positives malgrat les dificultats del 1T. L’estabilització de la pandèmia durant la temporada de primavera i la recuperació del dinamisme durant els mesos d’estiu ajudaran a pujar el PIB turístic a un nivell del 82% en relació amb el del 2019, amb un creixement del 51% anual. Tot i que les xifres del PIB turístic que esperem per al 2022 seran molt positives per al sector (se situarà en un nivell similar al del 2016), encara esperem un gap apreciable amb el nivell del 2019. Això serà degut, més enllà del difícil inici de l’any, al fet que no esperem que el turisme de llarg rang i de mercats menys tradicionals es recuperi enguany a una gran velocitat.

Amb aquestes perspectives, esperem que l’exercici 2022 sigui rendible per a la mitjana del sector, la qual cosa reafirma que la sostenibilitat de la indústria turística a llarg termini està fora de dubtes. Malgrat això, és important apuntar que la política econòmica s’haurà de continuar adaptant de manera efectiva, perquè la pandèmia continua exercint pressió sobre el conjunt del sector turístic i perquè encara queden empreses turístiques que arrosseguen grans dificultats. En aquest sentit, considerem clau l’extensió dels ERTO arran d’una conjuntura més complexa a causa de l’enduriment de la pandèmia. Addicionalment, el Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques gestionat pel SEPI, dotat amb 10.000 milions d’euros, dels quals ja s’han concedit ajudes per import de 1.080 milions d’euros, continua sent molt important per a l’estabilitat de les empreses turístiques claus.

Per acabar, tot i que no és menys important, el paper dels fons NGEU també serà significatiu a l’hora de sufragar inversions en digitalització, en sostenibilitat i en millora d’infraestructures que, en l’actualitat, són difícilment assumibles per una indústria turística molt danyada.⁵ En concret, les línies d’actuació per a la inversió dels fons NGEU al sector turístic estan detallades al Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. En aquest pla, s’han pressupostat inversions de 3.400 milions d’euros en tres anys, entre les quals destaquem els 1.900 milions d’euros en inversions per fomentar la sostenibilitat del sector i els 337 milions d’euros d'inversió en digitalització. Tot i que les quantitats poden ser una mica limitades per a un sector tan ampli, que, abans de la pandèmia, pesava el 12,4% del PIB (154.000 milions d’euros de PIB), és un pla d’acció que va en la direcció adequada i que propiciarà que la iniciativa privada agafi les regnes i aposti de nou per la transformació per sortir d’aquesta crisi mantenint el nostre estatus de destinació turística més competitiva del món.