• El PIB de Galícia és de 69.830 milions d’euros, el 5,2% del total nacional, per la qual cosa ocupa el sisè lloc del rànquing.
• En termes demogràfics, té 2,71 milions d’habitants, el 5,6% de la població total d’Espanya. És una de les regions més envellides del país: el 26,6% de la població té més de 65 anys (20,4% de mitjana).
• El PIB per capita (2022) se situa en 25.906 euros, un 8% menys que la mitjana espanyola, si bé ha anat recuperant terreny els últims anys, no tant per un creixement destacat del seu PIB com pel lleu retrocés de la població.
• Quant a l’estructura productiva, Galícia destaca per un pes relatiu més elevat del sector agrari (4,0% vs. 2,6% de mitjana espanyola), la indústria extractiva (5,8% vs. 4,9%) i la construcció (6,2% vs. 5,4%). Per contra, la participació dels serveis lligats a la indústria és molt inferior (23,2% vs. 28,5%).
• Galícia té una notable orientació exportadora: el pes de les exportacions de béns al PIB és del 42,8%, gairebé 14 punts més que la mitjana espanyola i el segon percentatge més alt del país. El 2023, va exportar béns per valor de 30.038 milions d’euros, el 7,8% de les exportacions espanyoles. Els sectors exportadors principals són el tèxtil (23,1% del total), l’automoció (19,0%) i l’alimentació (13,6%), especialment la pesca. La regió exporta el 37% dels productes tèxtils del país i més de la meitat dels productes pesquers.

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB gallec creixerà el 2024 un 2,4%, una mica per sota del conjunt de l’economia espanyola (2,8%). La fortalesa de les exportacions i la recuperació de la indústria, especialment del seu potent sector de l’automoció, contrasten amb el feble comportament del consum, afectat pel menor dinamisme de l’ocupació.

Les nostres previsions apunten a un creixement del PIB de Galícia el 2025 del 2,2%, lleugerament per sota de la mitjana del país (2,3%). En un context de correcció de les tensions de preus i descens dels tipus d’interès, esperem que la despesa de les famílies es reactivi. D’altra banda, un factor clau que podria impulsar la inversió i l’activitat empresarial és l’acceleració en el ritme d’execució dels fons europeus. Per contra, les exportacions es podrien veure alentides per la debilitat dels principals socis de la zona de l’euro.

El mercat laboral gallec presenta un comportament una mica menys dinàmic que el conjunt del país. L’afiliació va créixer un 1,7% el 2023, davant del 2,7% a Espanya, mentre que aquest any es manté la mateixa tònica: el creixement de l’1,4% interanual el setembre (vs. 2,3% de mitjana) es va basar en la creació d’ocupació en activitats professionals, educació i sanitat, davant de la forta pèrdua patida al sector agrari. Per la seva banda, la taxa d’atur se situa en el 2T 2024 en el 9,5%, gairebé 2 punts per sota de la mitjana nacional (11,3%).

Després del fort retrocés patit el 2022 per la despesa de les famílies, afectada negativament pel repunt inflacionista, la recuperació posterior està sent més modesta que en el conjunt del país. Així, l’índex de comerç detallista (en volum) va créixer un 0,9% el 2023, (2,9% a Espanya) i un 1,1% interanual al gener-agost d’enguany (vs. un 1,6%).

Un cop superats els problemes de subministrament en els mercats mundials de l’any anterior, la producció industrial gallega es va recuperar el 2023, tot i que de manera tímida, i va anotar un creixement exigu del 0,8%, que millora, en tot cas, els registres del conjunt d’Espanya (–1,4%). En els vuit primers mesos d’enguany, l’IPI regional repunta amb força i anota un augment de l’1,9% interanual, amb dades sense corregir d’estacionalitat i efecte calendari (0,4% per a Espanya). En tot cas, encara no ha recuperat els nivells del 2019 (–1,8% vs. –1,2% a Espanya).

Les exportacions de béns estan resistint millor que en el conjunt del país. El 2023 van créixer un 0,5% (–1,4% a Espanya): l’impuls de les vendes de béns d’equipament, sobretot maquinària industrial i material de transport, va contrarestar el deteriorament de les de semimanufactures i productes energètics, afectats per la correcció dels preus de derivats del petroli (no es va repetir el bon registre que es va anotar l’any anterior gràcies a la refineria de la Corunya i la regasificadora de Mugardos). Al gener-agost de 2024, l’ascens del 2,9% interanual de les exportacions gallegues contrasta amb el retrocés registrat a Espanya (–0,5%).

.