La situació financera de les famílies durant la crisi de la COVID-19: aquesta vegada és diferent
Les polítiques econòmiques implementades durant la pandèmia han esmorteït l’impacte de la crisi sobre la situació financera de les famílies. D’una banda, s’ha evitat una major caiguda dels ingressos de les llars, mentre que, de l’altra, la política monetària acomodatícia del BCE ha propiciat una reducció dels pagaments per interessos del deute. Una anàlisi detallada de l’esforç que fan les llars per pagar la hipoteca, a partir de les dades internes de CaixaBank, degudament reponderades perquè siguin representatives de la població espanyola, mostra que les mesures han aconseguit reduir l’esforç hipotecari durant la pandèmia a la majoria de llars, tot i que encara continuen existint bosses de vulnerabilitat entre les llars de renda baixa.
L’impacte de la crisi de la COVID-19 sobre les llars ha estat molt significatiu. Però, com veurem tot seguit, el paper de les polítiques econòmiques ha estat crucial per mitigar els efectes econòmics adversos de la pandèmia sobre la situació financera de les famílies.
En el pla fiscal, es van activar un conjunt de mesures per al sosteniment de les rendes de les llars, entre les quals destaquen les transferències públiques als treballadors afectats per un ERTO. A més a més, es van reforçar les prestacions per atur, es van assegurar els subministraments bàsics, inclòs el suport al pagament de lloguers, i es va posar en funcionament un esquema d’ingrés mínim vital. També es van arbitrar moratòries legals i sectorials dels préstecs, tant amb garantia hipotecària com sense ella, per impedir que les llars en dificultats incomplissin les obligacions financeres.14 En conjunt, aquestes mesures van aconseguir que la caiguda anual de la renda bruta disponible de les famílies (RBD) fos, «només», del 4,9% el 2020, la meitat de la reculada del PIB nominal (el –9,8%).
El 2021, l’avanç enèrgic del procés de vacunació de la població ha propiciat una recuperació notable de l’activitat. En aquest sentit, cal destacar que la recuperació de l’ocupació està sent més ràpida que la de l’activitat (al novembre del 2021, l’afiliació efectiva a la Seguretat Social ja superava els nivells prepandèmia, mentre que el PIB del 3T 2021 encara es trobava el 6,6% per sota del nivell del 4T 2019). Arran d’aquest dinamisme del mercat laboral, l’RBD va créixer l’1% en el primer semestre del 2021, tot i que encara continuava sent inferior als nivells del 2019 (el –3,9%).
- 14. Aquestes moratòries han permès que les persones que complien determinades característiques poguessin ajornar la devolució dels préstecs durant un cert temps. Al final del 2020, s’havien produït gairebé 1,5 milions de sol·licituds, de les quals van ser concedides més del 90%, i el saldo viu dels crèdits en suspensió temporal de les obligacions de pagament pels programes de moratòries ascendia a 56.168 milions d’euros, equivalents al 8% del valor total del crèdit concedit en les carteres de préstecs que es podien acollir a moratòries.
i la reducció dels tipus d’interès ha alleujat la càrrega financera del conjunt de les famílies.
Pel que fa a la política monetària, la rapidesa i la contundència de les actuacions del BCE han permès mantenir unes condicions financeres molt favorables, que han ajudat a reduir els pagaments per interessos associats al deute contret per les famílies. Tot i que la ràtio d’endeutament de les llars hauria augmentat lleugerament entre el 4T 2019 i el 2T 2021,15 la càrrega financera es va reduir gràcies al descens del cost mitjà del deute, que es troba en mínims històrics (vegeu el gràfic següent).
- 15. La ràtio de deute sobre la renda bruta disponible de les famílies (RBD) es va situar, al juny del 2021, en el 94,9%, 4,2 p. p. més que el nivell previ a la pandèmia.
La política monetària del BCE afavoreix la reducció del cost mitjà del deute de les llars durant la pandèmia
(%)
Les condicions financeres favorables han impulsat la demanda d’habitatge, i això s’ha reflectit en un major flux de crèdit cap a les llars per a la compra d’habitatge, en especial el 2021, a mesura que la incertesa es reduïa i que l’entorn econòmic millorava de manera substancial.16 En concret, la nova producció de crèdit per a la compra d’habitatge només es va contreure el 2,1% durant el 2020 i va repuntar un excepcional 47,8% interanual en l’acumulat entre el gener i l’octubre del 2021 (un també destacable 37,5% si es compara amb el mateix període del 2019).17
En aquest context, l’esforç hipotecari teòric18 amb prou feines ha variat i s’ha situat al voltant del 30% durant la pandèmia, un nivell d’endeutament que, generalment, es considera saludable, similar a la ràtio registrada abans del boom residencial de la dècada dels 2000 (vegeu el gràfic següent). Cal tenir en compte que l’esforç hipotecari s’ha mantingut estable perquè el descens dels tipus d’interès hauria compensat la reculada de l’RBD i l’increment del preu de l’habitatge entre el 4T 2019 i el 2T 2021 (del 4,5%, segons l’índex del preu de l’habitatge de l’INE).
- 16. Per a una anàlisi detallada dels factors que han impulsat la demanda d’habitatge, vegeu l’article «La fortalesa de la demanda revifa el mercat residencial espanyol», en aquest mateix Informe Sectorial.
- 17. Malgrat aquest fort repunt de la nova concessió, el saldo viu de crèdit a l’habitatge amb prou feines avança (el +0,6% interanual al setembre del 2021), a causa de les amortitzacions ordinàries i de les anticipades, un aspecte que es vincularia a l’estalvi acumulat durant la pandèmia i que algunes llars haurien utilitzat per reduir l’endeutament.
- 18. L’esforç hipotecari teòric és una estadística publicada trimestralment pel Banc d’Espanya i mesura el percentatge de renda que la llar mitjana ha de destinar a pagar l’import de les quotes hipotecàries durant el primer any després de l’adquisició d’un habitatge tipus finançada amb un préstec estàndard pel 80% del valor de l’habitatge.
L’esforç hipotecari teòric es manté estable durant la pandèmia
(% de la renda bruta disponible de la llar mitjana)
23 Examinades en conjunt, les dades macroeconòmiques ofereixen un panorama força positiu sobre la situació financera de les llars durant la pandèmia, gràcies, en gran part, a les polítiques econòmiques comentades. No obstant això, si no es tenen en compte els diferents segments de la població, també poden amagar vulnerabilitats. Per analitzar l’impacte de la crisi sobre les diferents tipologies de llars, utilitzem les dades internes de CaixaBank, degudament anonimitzades i reponderades perquè siguin representatives de la població espanyola.19 En concret, calculem l’esforç hipotecari, és a dir, la ràtio de l’import de la quota hipotecària (recull l’impacte de la reducció dels tipus d’interès) sobre els ingressos de la llar (recull l’impacte de la política de suport de rendes),20 agregant les dades en funció del nivell de renda,21 de l’edat del cap de família22 i de l’any de constitució de la hipoteca.
El gràfic següent mostra que l’esforç hipotecari mitjà va baixar de forma notable el 2020, un descens degut a: (i) l’impacte de les moratòries hipotecàries, que van permetre ajornar el pagament de la hipoteca a les persones més afectades per la pandèmia; (ii) la reducció dels tipus d’interès, que hauria alleujat la càrrega financera del deute hipotecari, i (iii) un lleuger augment de la renda mitjana de les llars amb deute hipotecari.23 El 2021, amb dades fins a l’octubre, s’observa una ràtio d’esforç similar a l’anterior a la pandèmia.
- 23. Cal tenir en compte que la ràtio d’esforç calculada amb dades internes és significativament inferior a la publicada pel Banc d’Espanya, perquè, en aquest càlcul, utilitzem tots els contractes hipotecaris vigents, mentre que l’esforç «teòric» fa referència a la quota hipotecària del primer any associada a un préstec estàndard pel 80% del valor de l’habitatge actual (i no històric).
- 19. Específicament, desenvolupem un algorisme per calcular els pesos òptims perquè els resultats del 2017 repliquin els resultats de l’Enquesta Financera de les Famílies del 2017, publicada pel Banc d’Espanya i representativa de la població espanyola. Amb posterioritat, l’algorisme s’aplica per calcular el conjunt de pesos òptims de cada any. En aquest sentit, els resultats que es mostren a continuació no reflecteixen de forma directa la cartera creditícia de l’entitat.
- 20. Aquesta anàlisi se cenyeix a la quota dels crèdits hipotecaris per a la compra de l’habitatge principal i només es consideren les llars amb deute hipotecari pendent.
- 21. Definim la renda de les llars com els ingressos laborals, la prestació d’atur i les pensions (públiques i privades). Per dividir les llars per quintils de renda, utilitzem els punts de tall de l’Enquesta financera de les famílies del Banc d’Espanya del 2017.
- 22. Edat del principal perceptor d’ingressos de la llar.
L’esforç hipotecari de les llars amb hipoteca es redueix durant la pandèmia
(% de la renda de la llar)
Quan analitzem com ha evolucionat l’esforç hipotecari en funció del nivell de renda (vegeu el gràfic següent), observem que va disminuir per a tots els grups de llars i que les que van registrar un major descens van ser les llars amb rendes més baixes (–1,4 punts entre el 2019 i el 2020). A més a més, el 2020, també es va reduir el percentatge de llars que havien de fer un esforç hipotecari superior al 40% (un nivell que se sol utilitzar com a referència per definir l’estrès financer), en especial entre les llars amb rendes baixes. Malgrat aquesta millora, és important assenyalar que l’esforç hipotecari de les llars amb rendes baixes continua sent significativament superior al de la resta de llars i que el percentatge de llars amb rendes baixes que pateix estrès financer continua sent molt elevat. Així, doncs, podem concloure que les mesures implementades per afrontar la crisi econòmica han estat efectives , ja que han alleujat la càrrega del deute de la majoria de les llars, incloses les llars amb rendes baixes, però, malgrat això, les vulnerabilitats existents en alguns col·lectius abans de la crisi continuen presents.
les llars amb rendes baixes concentren una major vulnerabilitat financera.
Tots els grups d’edat van experimentar una reducció de l’esforç hipotecari el 2020. Les llars joves ja mostraven una forta tendència descendent abans de la pandèmia, un resultat que s’explica per un major saldo hipotecari pendent, i, en conseqüència, una major reducció de la quota hipotecària davant el descens dels tipus d’interès.24 Finalment, en funció de l’any de constitució de la hipoteca, s’observa que el major descens es concentra en les hipoteques més antigues (és a dir, les hipoteques concedides entre el 1996 i el 2014, quan les condicions financeres eren molt diferents a les actuals), mentre que les hipoteques concedides des del 2015, que, en general, ja es van tancar amb condicions més favorables, no s’haurien beneficiat tant del descens dels tipus d’interès en l’etapa recent.
- 24. L’augment de la renda d’aquest col·lectiu també ha contribuït al descens de la ràtio d’esforç. Malgrat que, per al col·lectiu dels joves, la renda ha reculat durant la pandèmia, la seva evolució ha estat més positiva per al subconjunt de joves amb deute hipotecari.
Esforç hipotecari
En definitiva, les polítiques monetària i fiscal van permetre que l’impacte negatiu de la pandèmia sobre la posició financera de les llars fos limitat, tot i que les vulnerabilitats existents abans de la pandèmia continuen presents i es concentren en les llars amb rendes baixes. I, malgrat que la recuperació progressiva de l’activitat continuarà afavorint la situació financera de les famílies, les llars amb ingressos més baixos continuen depenent del suport de les polítiques econòmiques, de manera que cal evitar una retirada prematura dels estímuls. Possiblement, el focus de risc més rellevant és el repunt de la inflació, que, al final del 2021, ha assolit cotes superiors al 5%, la qual cosa ha revifat l’expectativa que el BCE avanci les pujades dels tipus d’interès. No obstant això, el BCE ha recalcat que l’actual episodi inflacionari té una naturalesa predominantment transitòria i manté unes expectatives de continuïtat de l’actual to expansiu de la política monetària durant un temps dilatat. A més a més, cal tenir en compte que més del 65% de les noves hipoteques són ja a tipus fix, i això limitarà l’impacte negatiu d’una eventual pujada dels tipus d’interès sobre la capacitat de les llars per afrontar el servei del deute en el futur.