Els senyals de tensionament en les pressions inflacionistes i les possibles implicacions sobre la política monetària van ser, una vegada més, els temes dominants als mercats. El discurs dels bancs centrals sobre la transitorietat en el repunt de la inflació es va veure desgastat per la persistència dels colls d’ampolla, pels alts preus de l’energia i pels senyals que aquestes pressions s’estan estenent a altres components de l’IPC. Mentrestant, el descobriment de la nova variant de la COVID, l’òmicron, va generar temor entre els inversors per l’impacte que pot tenir sobre el creixement econòmic pel risc que pugui comportar noves restriccions i exacerbar les distorsions en l’oferta. No sorprèn que, en aquest context, la volatilitat s’hagi incrementat de forma una mica més notable en els actius de renda fixa i en les divises. En la renda variable, la incertesa per la variant òmicron va generar caigudes substancials a les borses al final del mes.

Als EUA, les expectatives d’inflació i els tipus d’interès en el deute sobirà van reprendre un to alcista, després de la sorpresa positiva en la dada de l’IPC de l’octubre i de la solidesa del mercat laboral. Aquest comportament, però, va ser interromput en les últimes sessions del mes pel xoc òmicron i per la conseqüent recerca de refugi per part dels inversors. Així, el treasury a 10 anys va tancar el mes de novembre amb una caiguda d’11 p. b., fins a l’1,44%. De cara al final de l’any, un altre factor important serà l’aprovació (o la suspensió) d’un nou sostre de deute abans del 15 de desembre. Per la seva banda, als mercats monetaris, es descompta que la Fed respondrà amb dues pujades dels tipus oficials el 2022 quan finalitzi el tapering, el qual, segons el pla presentat en la reunió del novembre, culminaria cap a la meitat de l’any. Les nostres previsions també preveuen dues pujades de tipus el 2022. Mentrestant, el president nord-americà, Joe Biden, va anunciar que Jerome Powell es mantindrà al capdavant de la Fed un segon mandat.

Els discursos dels membres del Consell de Govern van confirmar una posició ferma sobre la visió de transitorietat en el repunt dels preus, al mateix temps que es descarten pujades en els tipus oficials el 2022. En canvi, els mercats descompten la primera pujada de tipus depo (10 p. b.) entre el final d’enguany i l’inici del 2023. En la reunió del desembre, és probable que el BCE prolongui les TLTRO amb condicions menys favorables que les actuals i que anunciï que el final del PEPP al març vinent podria ser compensat, en part, per majors compres sota el programa de compres APP. La fermesa del BCE sobre la transitorietat de la inflació, d’una banda, i el deteriorament en l’emergència sanitària, de l’altra, s’han reflectit en un afebliment considerable de l’euro en relació amb el dòlar. Així mateix, la rendibilitat dels bons sobirans ha reculat de forma generalitzada.

La fortalesa del dòlar i les perspectives entre els inversors sobre una retirada més agressiva dels estímuls per part de la Fed han afegit pressió a molts dels bancs centrals dels països emergents per aprovar una nova ronda de pujades de tipus oficials. Les mesures, però, no van ser suficients per evitar l’afebliment de les seves monedes, la depreciació de les quals continua exercint pressió alcista sobre les respectives taxes d’inflació. En conseqüència, segons l’Institut Internacional de Finances, els fluxos de cartera nets cap a les economies emergents es van moderar a l’octubre fins als 24.900 milions de dòlars (en relació amb els 31.800 del setembre). No obstant això, Turquia continua sent la gran excepció. El banc central va rebaixar per tercer mes consecutiu el tipus oficial en 100 p. b., la qual cosa va afeblir la cotització de la lira fins a mínims històrics.

Després de mostrar una certa estabilització a l’octubre, el preu del gas natural va reprendre la tendència alcista amb un repunt del 42% al final del mes (prenent com a referència el TTF holandès). Entre els factors que van incidir en aquest comportament van destacar, d’una banda, la decisió de les autoritats alemanyes de suspendre de forma temporal la certificació del gasoducte rus Nord Stream 2 i, de l’altra, la falta d’un augment significatiu en el subministrament a Europa per part de la russa Gazprom. Al mercat de petroli, el preu del barril de Brent va mostrar un comportament molt volàtil, guiat pel temor a la repercussió que, en els propers mesos, pugui tenir la variant òmicron sobre la demanda i per la possible revisió de l’oferta de l’OPEP en la reunió del desembre, la qual cosa va desencadenar el descens del preu fins als 70 dòlars al final de novembre, nivell no vist des de l’agost.

La sacsejada dels mercats iniciada al Black Friday, en coneixe’s les notícies sobre l’òmicron, va ser suficient per revertir el bon comportament que havien mostrat les borses internacionals al llarg del mes, després de la positiva campanya de resultats empresarials del 3T a banda i banda de l’Atlàntic. De fet, per tercer trimestre consecutiu, en el cas de les companyies de l’S&P 500, els beneficis empresarials van superar les previsions del consens d’analistes. En balanç, els principals índexs borsaris tancaven el mes amb caigudes clares, de l’1% per a l’S&P 500 i al voltant del 4% tant a Europa (el –8% per a l’Ibex 35) com als mercats emergents. Ara com ara, la cautela ha prevalgut entre els inversors, que es mantenen a l’espera de nova informació per poder dimensionar el risc que pot significar l’òmicron en les previsions de beneficis.