Quina va ser realment la inflació a Espanya el 2020?
Una de les variables que més impacte té sobre les decisions de consum són els preus, que, a Espanya, van caure el 0,3% en el conjunt del 2020, segons les dades oficials.25 No obstant això, els canvis en els patrons de consum van ser molt pronunciats l’any passat, i això va fer molt difícil mesurar amb precisió la xifra a la qual realment es van enfrontar els consumidors. Estimacions pròpies basades en dades internes d’alta freqüència suggereixen que la inflació va ser una mica superior, del 0,1%.26 A més a més, la inflació no va afectar tothom per igual i va fer distincions en funció de l’edat i dels ingressos.
- 25. Analitzem la inflació mitjançant l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) elaborat per l’INE.
- 26. Altres treballs que també utilitzen dades d’alta freqüència troben una diferència en relació amb la dada oficial d’inflació, entre l’abril i el desembre del 2020, de 0,06 p. p., de 0,30 p. p. i de 0,58 p. p. per als casos del Regne Unit, del Canadà i dels EUA, respectivament, i, entre l’abril i el setembre del 2020, de 0,60 p. p. per al cas de França (al nostre estudi per a Espanya, la diferència estimada per als dos períodes és de 0,58 p. p. i de 0,67 p. p., respectivament). Vegeu «Consumption shifts and inflation measurement during COVID-19», OECD, Statistical Insights (2021).
En llenguatge planer, per calcular la inflació, només es necessiten dos ingredients: una cistella de la compra que contingui els béns i els serveis que consumeix una llar representativa i l’evolució dels preus d’aquests béns i serveis.27 Són ben coneguts els problemes que comporta aïllar de l’evolució dels preus els canvis en la qualitat dels béns. I també és coneguda la dificultat de posar un preu als béns i als serveis que, durant alguns períodes del 2020, no es van poder comercialitzar a causa de les restriccions per la pandèmia. Així, doncs, centrarem la nostra atenció en una complicació addicional: els canvis en la composició de la cistella de la compra representativa. Aquesta cistella consta d’una multitud de béns i de serveis englobats en 12 grans grups,28 cadascun amb un pes que reflecteix la preponderància que té en la cistella de la compra del consumidor mitjà.
Abans de la pandèmia, la revisió anual d’aquests pesos passava força desapercebuda, a causa de l’estabilitat en els patrons de consum. No obstant això, l’arribada de la COVID-19 i la consegüent imposició de restriccions van alterar per complet els nostres hàbits de consum. Els organismes oficials encarregats de calcular la inflació es van trobar amb les mans lligades a una distribució de pesos basada en una cistella que era representativa el 2019, però que va deixar de ser-ho a partir del març del 2020. La pregunta que llavors se’ns planteja és: si els organismes oficials haguessin pogut modificar els pesos de la cistella representativa per adaptar-la a la nova situació, quina hauria estat realment la inflació de l’economia espanyola el 2020?
- 27. Si el lector vol conèixer més detalls sobre com es mesura la inflació i sobre els diferents biaixos del seu càlcul que han estat objecte de debat durant les últimes dècades, pot consultar l’article «Com es mesura la inflació?», al Dossier de l’Informe Mensual del mes de maig del 2016.
- 28. Aquests grups són: alimentació i begudes no alcohòliques, begudes alcohòliques i tabac, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, sanitat, transport, comunicacions, oci i cultura, ensenyament, hotels, cafès i restaurants i altres.
Per respondre aquesta pregunta, acudim a les dades internes i completament anonimitzades de pagaments amb targeta als terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank.29 Abans, per assegurar-nos que la cistella de la compra resultant de les dades internes és representativa, comparem els pesos segons les nostres dades del 2019 amb les dades oficials en els grups de béns i de serveis que podem capturar amb l’operativa de targetes als TPV (és a dir, els béns i els serveis la contraprestació dels quals, o el pagament dels quals, no es realitza, en gran part, mitjançant transferències o domiciliacions).30 El resultat d’aquesta comparativa mostra de manera clara que el consum observat en les nostres dades internes s’ajusta força bé als patrons de consum del consumidor mitjà, tal com ho recull el següent gràfic.
- 29. Atès que l’IPCH inclou la despesa en consum dels residents i dels no residents a Espanya, extraiem de les dades internes la despesa amb targetes espanyoles i estrangeres a tots els TPV de l’entitat.
- 30. Els grups de béns i de serveis que podem analitzar amb les dades internes són: alimentació i begudes no alcohòliques, transport, hotels, cafès i restaurants, oci i cultura, vestit i calçat, parament de la llar i begudes alcohòliques i tabac, que van representar el 70% de la cistella oficial el 2019. Per als grups que no podem identificar de forma correcta amb l’operativa de targetes als TPV (habitatge, sanitat, comunicacions, ensenyament i altres), assumim en el nostre càlcul de la inflació el pes oficial de l’INE.
Un any més tard, el 2020, les peces del puzle es desencaixen i apareix una disparitat entre els pesos oficials (calculats al començament del 2020 a partir dels patrons de consum del 2019) i la distribució de pesos que mostren les dades internes. D’una banda, en aquestes últimes, s’observa que els béns i els serveis més afectats per les restriccions (transport, hotels, cafès i restaurants, i oci i cultura) són els que més van caure en pes, compensats pel grup d’alimentació i begudes no alcohòliques. Aquesta redistribució de pesos és deguda al fet que passem molt més temps a casa que en èpoques prepandèmia, la qual cosa també explica el lleuger augment de la despesa en parament de la llar. De l’altra, queda patent el paper de l’e-commerce com a esmorteïdor de la caiguda de les vendes presencials en el grup de vestit i calçat, com es reflecteix al següent gràfic.31
- 31. Vegeu el Focus «El despertar de l’e-commerce al sector retail», a l’Informe Mensual del desembre del 2020.
En la mesura que la cistella utilitzada pels organismes oficials per calcular la inflació el 2020 donava un pes excessiu als grups en què els preus van créixer menys o, fins i tot, van caure amb força,32 i un pes insuficient al grup d’alimentació i begudes no alcohòliques (amb un augment del preu del 2,4% el 2020), tot fa pensar que la sèrie d’inflació oficial va patir un biaix a la baixa. Així, des de l’abril, i segons les dades internes, la inflació va ser superior (i la deflació inferior en els mesos en què les dues sèries mostren una caiguda de preus) a la publicada per l'INE, com ho mostra el primer gràfic de la pàgina següent. En canvi, aquesta bretxa entre les dues sèries és inexistent durant el 2019, i molt menor el 2021, quan els organismes oficials van actualitzar, a l’inici de l’any, els pesos de la cistella de la compra i la van adaptar als patrons de consum observats durant el primer any de pandèmia (segon gràfic de la pàgina següent).33
- 32. El 2020, la variació de preus als grups de transport, hotels, cafès i restaurants i oci i cultura va ser del –3,6%, del 0,8% i del –0,8%, respectivament.
- 33. L’exercici de calcular quina va ser realment la inflació el 2020 també es podria dur a terme utilitzant els pesos oficials per al 2021. Si utilitzem aquesta metodologia, el resultat és una inflació del –0,1% per al 2020. No obstant això, amb les dades internes, en utilitzar pesos mensuals i no anuals, es poden capturar millor els mesos excepcionals. Per exemple, a l’abril i al maig del 2020, el pes del grup d’alimentació i begudes no alcohòliques, segons les dades internes, va ser del 52% i del 39%, respectivament, mentre que el pes oficial el 2021 per a aquest grup és del 23%. Això implica que, si comparem la inflació dels dos mesos sota les dues metodologies, el resultat és que, segons les dades internes, la inflació és superior, i això fa que també ho sigui el valor anual per al 2020.
Fins ara hem analitzat la inflació en relació amb el consumidor mitjà, però és evident que la cistella de béns i de serveis varia en funció del col·lectiu demogràfic que la consumeix. Després de dividir el conjunt de clients per edats i per nivell d’ingressos, arribem a la conclusió que, durant el 2020, la taxa d’inflació va ser més elevada per als més grans de 60 anys i inferior per als joves entre 16 i 29 anys (vegeu el següent gràfic).34 Aquesta diferència entre generacions s’explica per uns patrons de consum diferents: els sèniors dediquen una proporció major de la seva despesa a béns de primera necessitat (inflacionistes durant el 2020) i menor als grups de transport o d’oci i cultura (deflacionistes), el contrari del que succeeix amb els joves.35
Així mateix, al gràfic de la pàgina següent, s’aprecia com la cistella de la compra es va encarir més per als consumidors amb un salari a la part baixa de la distribució (percentil 10), en comparació amb els salaris de la part alta (percentil 90), situació que s’explica pel fet que les rendes baixes concentren una major part del consum en béns de primera necessitat i menys en aquells béns i serveis relacionats amb el transport, el turisme i l’oci.36
- 34. Atès que, en aquest estudi per edats, restringim la mostra a les targetes emeses per CaixaBank i no englobem tot l’univers de targetes espanyoles i estrangeres tal com ho hem fet a la primera part de l’article, la mitjana ponderada de les taxes d’inflació referides a les tres generacions no coincideix el 2020 amb l’agregat mostrat a la primera part (línia vermella del primer gràfic de la pàgina anterior); en aquest sentit, les sèries per edats presentades pateixen d’un lleuger biaix de mostreig a l’alça.
- 35. Vegeu l’article «El consum de cada generació en temps normals… i en temps de pandèmia», al Dossier de l’Informe Mensual del mes de maig del 2021.
- 36. El motiu pel qual no s’observen diferències significatives en les taxes d’inflació durant el 2019 i el 2021 entre generacions i per trams salarials, malgrat tenir patrons de consum diferents, és que l’evolució dels preus als diferents grups de béns i de serveis no va ser tan dispar com la del 2020.
Per concloure, després de comprovar que les estimacions de la inflació a Espanya durant el 2020 haurien estat més altes si les dades sobre els patrons de consum haguessin incorporat els canvis en temps real, és important posar en valor el poder de les dades d’alta freqüència en un entorn canviant com el que vivim. És cert que esdeveniments tan extrems com la crisi sanitària actual, que, de la nit al dia, han transformat l’estructura de la despesa, no es donen sovint. No obstant això, el nostre món és cada dia més dinàmic, de manera que disposar d’aquesta mena d’informació tindrà cada vegada més importància, en especial en una variable com la taxa d’inflació.