Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.

A diferència de crisis passades, en aquesta ocasió, el rebot del consum serà més elevat: esperem que el creixement del consum nominal se situï, el 2022, en cotes superiors a la recuperació gradual de la crisi anterior i doni continuïtat a l’impuls observat el 2021. Aquesta major velocitat de la recuperació s’explica perquè una bona part de l’estalvi generat el 2020 va ser forçada, i s’espera que es desfaci de forma relativament ràpida, i perquè les mesures de suport econòmic han mitigat l’impacte de la crisi sobre les llars. Aquest auge de la recuperació del consum impulsarà, també, un major creixement dels préstecs al consum, malgrat que la magnitud del rebot dependrà de com s’hagi distribuït l’excés d’estalvi.

Durant el 2020, el deute de les llars amb finalitat de consum es va contreure el 2,6% anual pel col·lapse del consum (que va caure el 12% el 2020) arran de les restriccions a la mobilitat. Aquestes circumstàncies excepcionals també van impactar sobre la nova producció de crèdit al consum, que es va reduir el 26,6% anual. La contracció del deute va ser parcialment suavitzada per les moratòries legislatives i sectorials per a les llars més vulnerables.

Durant el 2021, i després de l’eliminació de les restriccions a la mobilitat, el consum es va anar recuperant i, de retruc, també va fer-ho la producció de crèdit, que va repuntar de manera vigorosa.¹⁵ Això va moderar la contracció del deute de les llars amb aquesta finalitat.¹⁶ Quan estudiem amb dades internes de CaixaBank l’evolució del deute durant el 2021 per nivells de renda,¹⁷ observem que va augmentar per al grup amb una renda més baixa, va caure de manera significativa per a les rendes mitjanes i va recular de forma menys intensa per a les rendes elevades.

Pel que fa a les rendes mitjanes,¹⁸ el resultat és coherent amb un procés de despalanquejament, ja que era el grup que més volum de deute acumulava abans de la pandèmia (el 58% del deute amb finalitat de consum es concentrava en aquest col·lectiu). A més a més, van estalviar de manera significativa durant el 2020 i van concentrar gairebé el 60% de l’excés d’estalvi agregat del 2020, segons estimacions a partir de dades internes. Els nostres resultats apunten al fet que aquestes rendes mitjanes han aprofitat l’excés d’estalvi per consumir a pulmó,¹⁹ i per despalanquejar-se. En altres paraules, hi ha hagut una mica de pushback per a aquest col·lectiu. En canvi, les persones amb ingressos més baixos van tenir un excés d’estalvi modest el 2020 i, a més a més, són les que han consumit de forma més vigorosa el 2021 en relació amb el període previ a la pandèmia. És lògic, per tant, que estiguin finançant aquest consum elevat, la qual cosa explicaria que el seu deute hagi augmentat des del final de la fase més crua de la pandèmia. Finalment, les persones amb rendes altes, que van acumular el 38% de l’excés d’estalvi del 2020, tenen una càrrega baixa de deute al consum en relació amb la seva renda, la qual cosa explicaria que no hagin dedicat aquest estalvi a reduir el deute en el mateix grau que les rendes mitjanes.

Per entendre les necessitats de finançament del consum en el futur, hem d'entendre primer quina part del consum embassat es va materialitzar en 2021 i quant podrà ser satisfet mitjançant l'estalvi acumulat durant la pandèmia.

A partir de dades internes, estimem el consum addicional que va tenir lloc el 2021 en relació amb el consum que hauríem vist abans de la pandèmia per trams de renda.²⁰ En comparar-lo amb l’excés d’estalvi generat el 2020 per trams de renda, els resultats suggereixen que, en agregat, la meitat de l’excés d’estalvi s’hauria desfet el 2021. En particular, els nostres resultats (vegeu el següent gràfic) mostren que les rendes baixes i mitjanes-baixes haurien consumit tot l’excés d’estalvi de la pandèmia el 2021, mentre que les rendes mitjanes haurien consumit el 60% i les mitjanes-altes i altes, un percentatge clarament per sota de la meitat. Els resultats són coherents amb la recuperació de la nova producció de crèdit que hem observat el 2021. Els col·lectius amb rendes baixes o mitjanes-baixes no disposen de prou estalvi acumulat el 2020 per satisfer la demanda embassada, de manera que, a més d’utilitzar l’estalvi acumulat abans de la pandèmia, recorren al finançament bancari. En canvi, la resta de nivells de renda encara compten amb un matalàs d’estalvi per finançar el consum del 2022 o per incrementar l’estalvi a llarg termini per a futures inversions o per a la jubilació.

De cara al 2022, s’espera que el creixement del consum sigui vigorós i per damunt de la mitjana històrica. Aquest creixement es basarà en unes condicions financeres favorables, en el que quedi per materialitzar-se de la demanda embassada i en els fons del pla de recuperació europeu NGEU. Aquestes transferències europees busquen fomentar la mobilitat sostenible i la rehabilitació d’habitatges per promoure l’estalvi energètic, entre altres àmbits, la qual cosa impulsarà el consum de béns duradors, com cotxes elèctrics, punts de recàrrega, electrodomèstics, aparells de climatització i calefacció més eficients energèticament, etc. A més a més, les ajudes al sector privat no cobreixen la totalitat de la inversió, de manera que caldrà el cofinançament.

Una gran part del consum del 2022 per a les rendes baixes i mitjanes-baixes, sobretot de béns duradors, es basarà en el finançament bancari, ja que ja no disposaran del matalàs d’estalvi del 2020. A més a més, per a les rendes mitjanes i mitjanes-altes, estimem que el consum addicional que s’espera el 2022, en relació amb el consum mitjà en prepandèmia, serà superior a l’estalvi embassat durant la pandèmia que quedi (sempre que no persisteixin els actuals problemes d’oferta), de manera que també necessitaran altres fonts de finançament, com la bancària.²¹ Per tot plegat, s’espera que la nova producció de crèdit al consum creixi de manera notable el 2022.