La depreciació de la lliura: el termòmetre de l’impacte del brexit

Després de la victòria dels partidaris del brexit en el referèndum celebrat al juny, el conjunt dels analistes va preveure que l’augment de la incertesa es traduiria ràpidament en una disminució de la inversió i del consum al Regne Unit. La caiguda inicial de la majoria dels indicadors d’activitat així ho apuntava. Per exemple, l’índex PMI compost va passar de zona expansiva al juny a zona contractiva al juliol i l’índex de sentiment econòmic i la confiança del consumidor es van reduir de manera substancial.

No obstant això, en els mesos següents, els indicadors es van recuperar de la sotragada i l’economia es va continuar expandint a bon ritme. Per exemple, el creixement del PIB es va mantenir en un robust 0,5% intertrimestral en el 3T, impulsat per la bona evolució del consum privat. Per tant, sembla que, ara com ara, l’impacte del brexit és molt inferior al previst inicialment.

De tota manera, malgrat que l’activitat no s’hagi ressentit gaire després del resultat del referèndum, això no significa que el brexit no acabi tenint un impacte important a mitjà termini. Un dels elements que així ho suggereix és la forta depreciació de la lliura, que, en gran part, reflecteix la pèrdua d’atractiu del Regne Unit per als inversors internacionals. En concret, el dia després del referèndum, la lliura va perdre més del 8% del seu valor enfront del dòlar i el 6% enfront de l’euro i, de llavors ençà, acumula una depreciació del 16% enfront del dòlar i de l’11% enfront de l’euro.

La depreciació de la lliura comporta, de manera directa, una reducció del poder de compra dels britànics. Els turistes del Regne Unit ja ho han experimentat aquest estiu i, en els propers mesos, ho acabaran notant domèsticament quan percebin que el preu dels productes importats augmenta més que els seus salaris.1 Segons un estudi de Kristin Forbes, del Banc d’Anglaterra, l’impacte de la depreciació de la lliura sobre els preus finals dels béns triga entre 9 i 12 mesos a materialitzar-se.2 No sorprèn, per tant, que el Banc d’Anglaterra i el conjunt d’analistes hagin revisat de manera substancial a l’alça les previsions d’inflació per als propers anys (vegeu el segon gràfic). Atès aquest escenari, els britànics poden trobar un cert confort en l’efecte que la depreciació de la lliura pot tenir sobre les exportacions. Les conclusions a les quals arriben els estudis que analitzen la relació entre l’evolució de les exportacions del Regne Unit i la lliura durant un període llarg de temps són relativament encoratjadores. En concret, mostren que, amb una depreciació del tipus de canvi efectiu com la que s’ha produït, del 12%, el creixement de les exportacions podria augmentar el 2,4% a curt termini i el 3,6% a mitjà termini.3 No obstant això, l’experiència recent suggereix que l’impacte podria ser inferior. Entre el 2007 i el 2009, la lliura es va depreciar el 25%, i, en els anys següents, les exportacions no van créixer més que les dels seus socis europeus.

En definitiva, la depreciació de la lliura és un bon termòmetre de l’impacte que el brexit pot tenir sobre les llars del Regne Unit. Malgrat que l’efecte és més gradual del que s’havia previst inicialment, tot fa pensar que s’acabarà notant.

1. Vegeu National Institute Economic Review, No. 238, November 2016.

2. Kristin Forbes (2014), «The economic impact of sterling’s recent moves: more than a midsummer night’s dream», Bank of England Speech.

3. Per a més detalls, vegeu National Institute Economic Review, No. 238, November 2016.